El cap de setmana del 19 i 20 de novembre va esclatar una nova onada de protestes populars a Egipte a causa de la sistemàtica violència del Consell Suprem de les Forces Armades contra les masses egípcies. El poble està cansat del seu comportament dictatorial, de l’ús d’una força extrema contra els manifestants, dels judicis militars que en 10 mesos han dut a 12.000 companys a les presons, de la censura, de la tortura, dels segrests i dels assassinats selectius de militants.El poble està cansat del sectarisme que promou per a distreure’ns de la nostra veritable lluita, per la justícia, la igualtat i la llibertat. L’imperialisme ha cridat a una “transició ordenada” a la democràcia a Egipte. Els militars s’han mostrat molt servils a aplicar aquests designis. El poble egipci exigeix la fi de la dictadura i escombrar amb tots els restes de l’odiat règim de Mubarak. El poble egipci vol sentir-se amo d’un país regit per ells i per a ells.
Els anarquistes d’Egipte, i el moviment de solidaritat internacional amb els revolucionaris llibertaris, donem suport amb totes les nostres forces la justa lluita del poble egipci per a continuar la seva revolució i condemnem la massacre de manifestants, que mostren que el CSFA no és massa diferent de Mubarak.
A diferència d’altres sectors que alberguen il·lusions en la democràcia burgesa, nosaltres considerem que la democràcia i l’Estat són irreconciliables. La veritable democràcia és la que va posar en pràctica el poble egipci quan va crear els seus comitès populars i va dirigir les seves pròpies comunitats, els seus propis pobles, els seus propis assumptes des de baix. Cridem a enfortir aquests comitès populars, cridem a descentralitzar el país, a convertir cada lloc polític en revocable pels comitès si desobeïx el mandat popular.
També considerem que l’esperança democràtica és incompatible amb el sistema capitalista, basat en el control per part d’unes elits de l’economia i dels mitjans de vida i que condemna diàriament a la mort per fam a 25.000 éssers humans. La veritable democràcia sols és possible quan una societat gestiona democràticament l’economia i els mitjans productius d’una nació. Per a això és necessària la propietat col·lectiva de la terra i de les empreses i la seva gestió per part dels propis treballadors i camperols. Si uns pocs segueixen controlant la riquesa del món, uns pocs seguiran tenint el poder sobre la majoria.
El lliure mercat és una forma més subtil de dictadura. Per tant, cridem als sindicats i als treballadors a assumir un paper de direcció en la lluita actual, a ocupar els seus llocs de treball, a transformar-los en cooperatives obreres i a preparar-se per a l’autogestió completa de l’economia egípcia. La crisi egípcia no es resoldrà amb mitges tintes.
Necessitem el compromís de la joventut, de les dones, de la classe treballadora, per a arrencar les arrels de la tirania i de la violència del nostre país: el sistema capitalista i l’Estat. Unim-nos sota les banderes de la lluita contra el domini militar, però permeteu-nos sostenir una opció revolucionària i llibertària per a les masses egípcies.
25 de novembre de 2011
Moviment Socialista Llibertari (Egipte) Federazione dei Comunisti Anarchici (Itàlia) Organisation Socialiste Libertaire (Suïssa) Workers Solidarity Movement (Irlanda) Zabalaza Anarchist Communist Front (Sud-àfrica) Workers Solidarity Alliance (EUA) Confederació Sindical Solidaridad Obrera (Estat espanyol) Grupo Libertario Vía Libre (Colòmbia) Centro de Investigación Libertaria y Educación Popular (Colòmbia) Instituto de Ciencias Económicas y de la Autogestión (Estat espanyol) Federación Comunista Libertaria (Xile) Revista Política y Sociedad (Xile) Melbourne Anarchist Communist Group (Austràlia) Common Struggle - Libertarian Communist Federation (EUA) Unión Socialista Libertaria (Perú) Common Cause (Canadà) Confederació General del Treball (Estat espanyol) Coordination des Groupe Anarchistes (França) Libertære Socialister (Dinamarca)Motmakt (Noruega)
