Divendres. Vespre de tardor. Girona. Un autocar surt del Passeig d’Olot.
Aquest encara farà parada a Mollet del Vallès i Sabadell.
S’anirà omplint de persones que, esgotades de la setmana laboral, van enllà i aquest cap de setmana viatjaran 500 quilòmetres fins Madrid per reivindicar la fi de la inflació especulativa dels preus i accions preventives per mantenir la Sanitat Pública Universal i les Pensions de Jubilació en el futur proper i llunyà. La cosa també va de fer caliu a companys i companyes assetjades. I de democràcia real.
Algunes de les viatjants acaben de plegar del «curro».
Serà un viatge llarg i de mal dormir. D’altres companys i companyes aquesta vegada no han pogut assistir. Després, un tediós retorn a casa.
I així des de molts punts del territori peninsular. En un descans del trajecte coincideixen amb companyes de Rubí. També de València.
Alguns cops toca arromangar-se de debò, perquè la Causa bé s’ho mereix.
Avui n’és un. Molt probablement en seran molts més.
El cansament del camí fa efecte i a la comitiva li costa seguir els càntics, consignes i balls durant la manifestació.
Tant se val. Allà hi són. Un granet de sorra.
L’ambient és d’humilitat i germanor abnegada. Això importa!
A tots i totes aquelles que dediquen el seu temps de vida per les causes nobles!
ADMIRABLES
