Ahir, dia 3 de
setembre em vaig apropar al Mas Castelló, la nova zona ocupada a la província
de Girona. Haig de dir que visc molt a prop i que m’interessa la lluita ecologista,
en aquest cas contra la MAT. Hem arribat a un punt en que això de la energia , com
quasi tot, avui dia es fa per uns quants, mentre que la majoria de la
població ha de patir aquestes grans
infraestructures que passen de llarg. Tot es fa a l’engròs. L ‘AVE, la MAT i
ara també el FRAKING.
Crec fermament
que hem d’anar mes lentament,” piano, piano”, pensant be que ens reporta tot
això i el perquè. I mes quant del que es tracta es d’estalviar l’ energia que
traiem d’aquest petit planeta (sembla que els politics ni s’ho plantegen). La
riquesa no es pas tenir mes, la riquesa es altra cosa. I ja paro que em poso
romàntica
Mas Castelló és a
un paratge preciós, aneu-hi i pugeu a la
seva terrassa, veureu el macis del Montgrí i una mica de mar al est, i a l’oest
el Rocacorba i el Pirineu. La gent que hi era em va rebre molt be i vam estar parlant
d’això, de les preses , i de com podia ser que un propietari amb tant de diners, o això suposàvem, havia
deixat quasi caure una casa tan preciosa.. Hi ha gent que en te tant que no ho
valora , son rics aquests?, o son merdes?
El “ditxós” propietari es veu que es un alt
càrrec del Port de Barcelona. A aquest ,segur
que no li han calcat la reforma laboral i poder agafa cada dia l’ AVE a Madrid.
A mes no el preocupa tenir una casa buida, quan hi ha gent que ha de deixar la
seva perquè no la pot pagar. Ajo y Agua.
Això és el que se suposa que hem de fer la gran majoria, les que ens hem de moure
per tal d’anar sobrevivint , dia rere dia. Doncs ja n’estic farta.
Poder a hores
d’ara aquest mas te un altre nom, l’estaven pensant . Vaig seguir amb la meva
particular volta pel territori, entre el Pla de l’Estany, el Gironès i
l’Empordà i surto a la carretera de l’Escala per agafar la petita carretera que va a Viladasens i Fellines i
així, poder fer una visita al campament. No em vaig trobar policia, que era el
que m’esperava, si mes no a la sortida del camí del Mas. Res, ni un ànima , ni
una furgoneta. Tampoc la vaig trobar a l’entrar. Vam pensar que com que tampoc
poden fer gaire fins que no surti el
judici, prèvia denúncia , no tenien res a fer. Espero que trigui molt i mentre
tant poder organitzar-nos.
Segueixo conduint
fins a Fellines. Situació surrealista.: control de 5 mossos a l’encreuament amb
la carretera de Viladasens. Si heu passat mai per aquí, veureu que es una
petita carretera on has de parar si
passa un tractor.
¿És vostè veïna?.
Sí, visc aquí a la vora.
Em miren el cotxe
Passi, passi
A uns quants
metres, l’acampada, i una mica mes enllà, la casa. Tant , el terreny com la casa, les han deixat dos germans
pagesos de la zona i que també miren de lluitar contra la MAT, que li passarà ben be per sobre. Sembla que el
campament el desfaran per anar-hi totes cap el Mas. Em vaig trobar a un amic, a
qui els mossos van identificar uns dies
abans. Com sempre, a part de demanar el DNI el van tirar a terra i li van posar
el genoll a sobre. Que valents! No calia , però els merdes d’abans necessiten
els seus gossos
Torno cap a casa
per la NII, i m’ hi trobo un altre control. Semblen calcats i em tornen a dir
exactament les mateixes paraules
…….passi passi
Al Mas vaig
deixar alguna vianda que tenia per casa, però veig que falten eines de tot
tipus, cadires, taules. Poder mantes , que comença a refrescar a les nits.
Animo a totes a
fer una visita, segur que l’agrairan.
Salut i fora la MAT de les nostres vides
