Segons les versions de diversos testimonis, els tres encausats es trobaven a l’inici de la concentració de vaguistes que marxaven pel carrer Aragó però els contenidors van ser bolcats a la cua del grup, cosa que fa impossible la seva participació en els fets que se’ls hi retreia.
L’únic testimoni en contra dels encausats era el d’una agent dels Mossos
d’Esquadra que anava de paisana en aquells moments. Però el jutge
estima que la seva declaració no constitueix una prova suficient per
determinar la culpabilitat dels tres vaguistes. En concret, el magistrat
creu que “les circumstàncies en què es van produïr els fets, i
principalment, com es van a portar a terme les identificacions, deixa
possibilitat d’error en la identificació”. En concret, el jutge pren en
consideració el fet que els autors del delicte estavan tapats pels
propis contenidors i que el caos exitent “deixa dubtes sobre la
possibilitat que l’agent memoritzés sense cap tipus d’error els autors
dels fets”, raó per la qual dicta la sentència absolutòria.
El magistrat també posa el dit sobre l’absència de qualsevol
investigació policial sobre els fets. Menciona en particular la manca
d’imatges i de testimonis de comerciants de la zona o de bombers que van
intervenir aquell dia.
L'Ajuntament de Barcelona
demanava en aquest cas set anys i mig de presó per als tres vaguistes
mentre que la fiscalia i la Generalitat demanaven respectivament sis i
cinc anys.
Noticia extreta de Eldiario.es
Declaracións dels advocats despres del judici
