dilluns, 7 de gener de 2013

El 4 de gener al cementiri vell de Girona, un homenatge específicament revolucionari Homenatge al moviment revolucionari unificat de resistència llibertària de gener de 1960


En 53 aniversari de l’assassinat per part de la Guàrdia Civil dels companys Conesa, Ruiz, Miracle i Madrigal que una vegada entregats van patir turment fins a la mort  
 
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 04/01/2013 Girona (Gironès).- Aquest divendres al migdia al cementiri vell de Girona just a la fossa on van enterrar els cossos dels companys Paco Conesa, Martín Ruiz, Antoni Miracle i Rogelio Madrigal, assassinats per la Guàrdia Civil en el mas Clarà i a can Verdera de Sant Martí de la Mota (Palol de Revardit, al Pla de l’Estany) el 4 de gener de 1960, membres de grups anarquistes i autònoms, amb una bandera vermella i negra, s’ha rendit homenatge als companys i al moviment revolucionari unificat de resistència de desembre de 1959 i gener de 1960, amb la ferma voluntat de seguir el combat proletari vers una necessària i urgent revolució social que porti al comunisme llibertari. Res a veure amb el reconeixement de la Segona Restauració Borbònica i qualsevol acte interclassista parlamentari de la dictadura democràtica burgesa que patim. 
Es va recordar emotivament la pèrdua el passat estiu a Palafrugell de l’amic Josep Terradas, impulsor del Centre d'Estudi i Divulgació mas Clarà, investigador expert en la guerrilla del Quico Sabaté i els altres companys de combat alliberador.  


Els cadàvers assassinats dels companys anarquistes enterrats en una fossa al cementiri vell de Girona van ser portats per soldats que feien el servei militar aleshores des del mas Clarà i els seus entorns (Sant Martí de la Mota, a Palol de Revardit), indret on Paco Conesa, Martín Ruiz, Antoni Miracle i Rogelio Madrigal van ser assassinats a mans de la Guardia Civil. Ruiz degollat pels agents, ferit, una vegada s’havia entregat el 4 de gener, després de tapar-li el cap amb una saca que havien trobat en aquesta masia. Conesa, ferit des del dia 3, va ser arrastrat camí avall fins caure mig mort en un gual de la riera, moment en que va ser rematat per uns guàrdies que ballaven sobre el seu cos, abans del tret de gràcia final, segons el testimoni d’alguns soldats d’intendència desplaçats en el mas Clarà. Finalment, camí amunt, entre can Verdera, on hi havia el comandament de l’operatiu militar franquista de contra guerrilla, i el mas Parades, una vegada torturats per trobar les típiques implicacions de les xarxes llibertàries clandestines entre l’Exili i l’Interior, la Guàrdia Civil va cosir a trets els companys Miracle i Madrigal, disparant ràfegues des de la dreta i l’esquerra del camí, en l’aplicació de la tradicional ‘llei de fugues’. Aquests quatre joves anarquistes s’havien entregat com a guerrillers, deixant les armes i uniformats regularment com a soldats de la guerrilla d’alliberament, a l’exèrcit espanyol però van ser assassinats en un crim de guerra que mai caducarà per més amnisties que signin diputats i governants, doncs els fets del mas Clarà no corresponen a cap enfrontament en un operatiu policial, simplement es tracta d’un acte criminal de guerra ja que l’exèrcit va instal·lar metralladores de peu a l’entorn d’aquesta masia de muntanya i fins i tot en un puig dominant hi havia una peça d’artilleria a punt de destruir la casa i matar els anarquistes i el matrimoni de masovers, els quals el company Sabaté va cobrir en un racó amb matalassos i taules a fi de salvaguardar les seves vides, tot plegat en un encerclament militar de guàrdies civils, militars i voluntaris del Sometent, que sumaven la xifra d’uns cent setanta efectius armats enfront de cinc anarquistes atrinxerats en la masia. 

Tot va començar quan el confident del mas Parades va comunicar a la Guàrdia Civil la presència de gent forana al mas Clarà el 3 de gener en un moment en que la Guàrdia Civil havia buidat les seves casernes del Nord-est per organitzar patrulles amb uns tres-cents efectius mobilitzats. Tot seguit, trenta set guàrdies, comandats per un expert en enganxar pescadors contrabandistes de la Costa Brava, el capità José Blázquez Pedraza, conegut pels pescadors com ‘El Gato con Botas’, el qual va enregistrar per TVE un jove Jesús Hermida i que es casaria amb la mestressa d’un hotel de Roses, ciutat de la Costa Brava on ara viu jubilat (la seva ubicació telefònica surt al llistat de la província de Girona, carrer i telèfon a nom seu), que va tenir la poca vista de disparar contra l’escamot guerriller anarquista en el moment en que abandonava la masia, després de pagar el menjar, ja que era una casa on s’hi feien trobades i festes per part de la gent dels contorns, cosa que va provocar un replegament guerriller dins de la masia i així poder activar la resistència d’autodefensa llibertària. D’aquests trets de la Guàrdia Civil varen resultar ferits els companys Conesa, Ruiz i Sabaté, però aquest darrer, ferit d’una cama, de l’encerclament militar i agafar un tren a Fornells, abans de ser abatut a traïció pel sometent Abel Rocha, ja que aquest propietari d’una gestoria va disparar primer i sense previ avis, el qual encara avui en dia es felicita per haver mort una persona greument ferida i caçada quan encara estava d’esquena sortint d’una casa, com és el cas del company Quico Sabaté Llopart.