Nogensmenys tots els fets que denuncia El Mundo són
absolutament certs. Els tripijocs dels Pujol, des del Prenafeta fins el Millet
(passant per l'Alavedra, l'etern tresorer, i el de Javier de la Rosa), són prou
coneguts. [Els tripijocs dels Ajuntaments, governats per CiU, pel PSC, per
Esquerra Republicana, pel PP, per Iniciativa i per tutti quanti també.]
Però fins ara a ningú li feia nosa. Fa quatre dies
únicament quatre arreplegats denunciavem els comptes en paradisos fiscals
públicament reconeguts (Liechtenstein) a nom del pare de la criatura (Mas)
mentre ell era conseller d'economia. Però els delictes fiscals, segons el parer
del jutje (quant i qui el va presionar?) eren prescrits, la qual cosa no volia
dir que no s'haguessin comés. Evidentement que sí. El que passa es que, per mor
d'una interpretació sui generis de la institució jurídica de la prescripció del
delicte fiscal, no era possible investigar. Millor dit, no era possible aplicar
les penes corresponents a uns delictes que, és clar, s'havien comés. Ni tant
sols podiem conéixer amb exactitut l'import del frau. Saviem que es tractava de
més de 500.000 euros, però informacions fiables ho xifren en entre dos i tres
milions d'euros. I això era una petita informació d'un banc, entre desenes, d'un
paradís fiscal, no dels més importants, entre desenes.
La criatura (el Mas fill) el 9 de desembre de l'any
passat, amb motiu del dia mundial contra la corrupció, va declarar, entre
d'altres coses que si la gent pagués "millor els seus impostos caldrien menys
retallades", que "el frau va contra el financament de Catalunya"... i que es
comprometia a "combatre la corrupció i el frau en qualsevol ámbit". Veure http://lamentable.org/?p=1549
més informacions: http://www.setmanaridirecta.
Attac-Catalunya
Barcelona, 22 de novembre 2012
