Ningú pensava
que l’iniciativa dels anomenats “divendres negres” mobilitzaria el conjunt
de les Administracions Públiques com ho ha fet. L’idea de vestir-se de negre un
cop per setmana i fer una crida al no consum, es va escampar entre els treballadors
i treballadores de l’Administració ràpidament i després de la retallada feta
pel Govern Rajoy durant el passat mes de juliol vam començar a fer una roda
d’assemblees per tal de copsar les sensacions que la gent ens volia
transmetre.
Desprès
d’hores de debat als diferents centres de l’Administració a Girona (INSS, TGSS,
Subdelegació, Generalitat, Hisenda, SEPE, ISM, MUFACE, etc) les concentracions
dels divendres van esdevenir la primera gran demostració pública visible de la
voluntat de la nostra gent de no quedar-se callada. Així doncs, cada divendres
un conjunt majoritari d’empleats i empleades públiques han anant sortint dels
seus centres durant mitja hora. Fent soroll o a vegades tallant el trànsit, o
fins i tot anat a les places dels diferents pobles de Girona, molts dels
nostres companys i companyes expressaven el seu malestar amb les mesures dutes
a terme pel Govern Central i aplicades també pels Governs local i
Autonòmic.
No
és només una paga extra o una pujada generalitzada de l’IVA. Es tracta de tota
una reconfiguració del model de societat que ens dirigeix cap a la destrucció
de drets i llibertats. D’una constatació de l’espoli sostingut pels diferents
governs cap al sector públic (privatitzacions, externalitzacions, retallades,
concessions a dit…) que a Girona ja s’havia fet patent amb el conflicte (encara
existent) entre les treballadores de neteges de l’Agència Tributària i de la
TGSS amb l’empresa ECOMED o amb les mobilitzacions pro-municipalització dels
serveis de neteja.
Llavors
no hi cap altra contestació que no sigui prendre el carrer, fer-nos
escoltar i pressionar des de diferents nivells i àmbits, des de la unitat i la
cooperació. Entenent les diferents sensibilitats presents a la Funció Pública i
mostrant-nos com catalitzadors de la voluntat de les assemblees. Des d’un model
sindical heterodox i participatiu, que escolta les persones i que nos es deixa
comprar.
