Aquest dijous han estat jutjats a Barcelona el editors de la
revista Cafè amb Llet, Albano Dante Fachin i Marta Sibina, per la
denúncia interposada per Josep Maria Via, president del Consorci Parc de
Salut Mar i assessor d’Artur Mas, que reclama una indemnització de
20.000 euros per ’vulneració del seu dret a l’honor’ per la publicació
del vídeo “El major robatori de la història de Catalunya” on la revista
denuncia les irregularitats del sistema sanitari català a mans de CiU.Centenars de persones s’han concentrat davant la Ciutat de la Justícia en suport als periodistes de la revista Cafè amb Llet jutjats per denunciar la corrupció a la sanitat.
Entrevistem Marta Sibina, coeditora de la revista ’Cafèambllet’, que afronta un procés judicial per denunciar la corrupció
“Volen instal·lar-nos en la por, però avui ja som més lliures”
DAVID FERNÀNDEZ | 27/09/2012 - Setmanari Directa
Hi ha moltes maneres de matar, escrivia Brecht. I n’hi ha moltes de censurar. CiU ho sap. Avui, Albano Dante i Marta Sibina han comparegut davant la justícia com a acusats. No estaven sols: els ha acompanyat una concentració solidària d’un centenar de persones. Motiu? Haver destapat la densa trama de corrupció sociovergent de la sanitat pública catalana. A les impulsores de la revista ‘Cafèambllet’ les ha denunciades Josep Maria Via, assessor d’Artur Mas. I com passa sovint a l’oasi català, seuen primer a la banqueta les persones que denuncien la corrupció que no pas les que la perpetren. Encara més. CIU i PSC han impedit la compareixença dels periodistes de ‘Cafèambllet’ al Parlament. De tot plegat n’hem parlat amb la Marta.
Fa dos anys, vau aixecar la catifa del negoci de la sanitat pública.Fa dos anys, vam començar a preguntar, a demanar informació, a voler saber detalls sobre què es feia amb els diners dels hospitals de Blanes i Calella. La primera cosa que vam descobrir és que hi havia molta gent treballant per amagar informació. El primer que vam trobar sota la catifa va ser opacitat… tota la resta és conseqüència directa d’aquesta opacitat.
Com és possible aquest negoci i amb quants silencis còmplices?Els escàndols que estem coneixent ara sobre la sanitat catalana no haguessin estat possibles sense una potent sociovergència sanitària. El primer control que ha fallat davant les irregularitats és el principal en una democràcia: el dels partits que es fiscalitzen els uns als altres. Un exemple escandalós és el del cas Crespo, en què CiU i PSC van treballar activament per tapar les gravíssimes irregularitats que va trobar la Sindicatura de Comptes i que van costar 2,4 milions d’euros als hospitals de Blanes i Calella.
Quina creieu que és l’estratègia de qui us denuncia?Respondre a una denúncia judicial és un procés desgastant, car i emocionalment dur. Suposo que la idea és doble: per una banda, donar un cop a qui ha trencat un silenci i, per l’altra, avisar els pocs que també n’estan parlant. Volen instal·lar la por d’escriure, la por d’opinar…
Com afronteu el judici d’aquest dijous?És una barreja de nervis i incredulitat. Hi ha moments en què no et pots creure que això estigui passant. Tot plegat és força surrealista. Però, d’altra banda, l’enorme onada de suport que estem rebent és molt reconfortant: ens ha ajudat a establir contactes, a conèixer gent, a aprendre molt…. Des d’aquest punt de vista, quasi caldria donar les gràcies al denunciant…. Avui, som més forts, estem més acompanyats i…. tenim més fonts…
L’intent d’ofegament econòmic no és l’únic senyal, oi? Darrerament, ‘Cafèambllet’ desapareix de determinades dependències...Ens ha impressionat molt. Hem pogut filmar i demostrar que, a l’Ajuntament de Calella o a l’hospital de Blanes, les nostres revistes desapareixen. És increïble la por que té l’alcaldessa de Calella, Montserrat Candini, a la informació. És impressionant la por que tenen els gestors dels hospitals…
Heu adoptat el lema ‘Hem fet el que hem pogut’. Què heu fet?Perquè hem estat fidels a les nostres consciències i, d’aquí uns anys, podrem mirar-nos a la cara i dir-nos-ho. A més, aquesta primera part del procés l’hem fet bastant sols, però de seguida t’adones que, per fer front a un problema enorme i sistèmic com el que té sanitat pública, cal estar organitzats. Cal una resposta periodística i ciutadana global, cal fer créixer propostes alternatives, participar i prendre com a propis els mitjans de comunicació que sí que estem fent la feina.
Tot poder requereix control, mordassa, càstig. Com reviviu la censura al segle XXI? Quin és l’antídot?L’antídot perfecte és més difusió. Internet ha obert una porta que cada cop s’està fent servir més i que fa molta por al poder perquè no la pot controlar: la comunicació massiva entre iguals. De vegades, intento imaginar gent com Rodolfo Walsh (periodista argentí desaparegut el 1977) amb un mail i un compte de Twitter! Sincerament, crec que ja estem guanyant la batalla de la difusió d’informació.
http://www.directa.cat/noticia/%E2%80%9Cvolen-instal%C2%B7lar-nos-por-pero-avui-ja-som-mes-lliures%E2%80%9D
>>> Més info sobre el tema a:
Setge a la revista que ha destapat un dels grans escàndols de la sanitat catalana
Un assessor d’Artur Mas presenta una demanda contra ‘Cafèambllet’, el mitjà que ha denunciat tripijocs d’alguns gestors del Consorci de Salut i Social de Catalunya
http://www.setmanaridirecta.info/sites/default/files/Setge_cafeambllet.pdf
Jutgen la revista que va destapar escàndols a la sanitat catalana
Dijous comença el judici als editors de Cafèambllet, denunciats per Josep Maria Via, assessor d’Artur Mas, per haver suposadament atemptat contra el seu honor. La investigació de la revista destapa grans irregularitats tant de gestió com d’adjudicació de recursos al Consorci de Salut del Maresme i La Selva.
http://www.eltriangle.eu/cat/notices/2012/09/jutgen_la_revista_que_va_destapar_escandols_a_la_sanitat_catalana_31735.php
