Després de cinc dies de debats i intercanvi per a recordar la nostra història, preparar els nostres combats futurs i fer convergir els nostres esforços, reafirmem el valor de les posicions i resolucions del Congrés de St. Imier que fonamenten a l’anarquisme social, facilitant el seu futur desenvolupament i assegurant les bases per a una unitat d’acció sincera entre tots els sectors combatius i antiburocràtics de la lluita social.
El Congrés de St. Imier va aspirar a l’obertura, la diversitat i la pluralitat de pensaments i pràctiques del moviment obrer antiburocràtic i federalista al mateix temps que es construeix el moviment llibertari naixent.
Va rebutjar l’estratègia de partits i tota forma jeràrquica, institucional i electoral defensada pels corrents del socialisme autoritari. Va combatre la concepció estatista del canvi que entenia i entén àdhuc avui dia la presa de l’estat com un útil de transformació social. El Congrés de 1872 va proclamar igualment la seva voluntat per combatre tot tipus d’organització jeràrquica, burocràtica, constituïda per a exercir el comandament mitjançant la delegació, la submissió i l’obediència.
A això, el Congrés oposa la federació de les organitzacions obreres i de totes les lluites així com
la lliure iniciativa, és a dir, un projecte socialista de gestió directa i de canvi social que reconeix la pluralitat en les formes d’organització, no jeràrquiques, en el moviment obrer, en les seves lluites i en el projecte socialista llibertari.
la lliure iniciativa, és a dir, un projecte socialista de gestió directa i de canvi social que reconeix la pluralitat en les formes d’organització, no jeràrquiques, en el moviment obrer, en les seves lluites i en el projecte socialista llibertari.
Nombroses lluites, accions militants i temptatives revolucionàries han precedit i seguit al Congrés Internacional de 1872. L’anarquisme se situa en aquesta història. Constitueix avui dia un moviment polític que reagrupa nombroses experiències i assoliments comuns de nombrosos col·lectius i organitzacions especifiques, sindicats de lluita social i popular. L’anarquisme aporta la seva contribució en la construcció d’un moviment coherent capaç d’una intervenció contundent i eficaç i que busca la coherència entre els mitjans i les finalitats a fi de canviar radicalment la societat. Per a nosaltres, l’anarquisme alimenta les lluites socials i es nodreix d’elles, enriquint al moviment popular d’autoemancipació i d’autogestió.
Cada resistència, cada lluita, cada dissidència, cada alternativa conté les qüestions de la llibertat i la igualtat. Cada combat social obre possibilitats que hem d’acompanyar cap a l’alliberament social i política.
La transformació social radical que desitgem i que preparem amb les nostres accions no pot resultar més que de la voluntat, la lliure determinació, i el compromís conscient de les classes populars, és a dir dels individus - dones i homes,- que avui es troben sotmeses per aquest sistema injust.
Estem en una veritable guerra social i econòmica, d’intensitat variable però sempre expansiva, cada vegada més brutal. En una situació d’inseguretat social i de precarietat generalitzades que ha minat el bé comú al facilitar la destrucció dels serveis públics; buscant suscitar por, resignació i submissió i imposant pertot arreu el capitalisme. Aquesta política és conduïda tant pels capitalistes com pels governs al seu servei.
Governs que busquen imposar una colonització total de les nostres condicions d’existència, posant al servei de la reproducció d’aquest sistema totes les nostres activitats. Intensificant l’exercici d’antics elements de dominació: el patriarcat, la discriminació sexual i de gènere, la xenofòbia, el racisme, l’esclavitud, l’explotació. Aquestes desigualtats renovades reforcen el valor capitalista i garanteixen la seva reproducció general.
L’anarquisme denuncia aquest sistema de limitació i dominació que obeeix dia amb dia a una lògica oligàrquica. L’anarquisme no subestima de cap manera els espais de llibertat individuals i civils, els serveis públics i de bé comú i les poques polítiques de redistribució justa de la riquesa possibles gràcies a les diferents formes de solidaritats socials que àdhuc prevalen. Els anarquistes entenen que cal defensar i ampliar aquests assoliments. Tots aquests avanços van ser conquestes de passades lluites socials.
L’anarquisme denuncia aquest sistema de limitació i dominació que obeeix dia amb dia a una lògica oligàrquica. L’anarquisme no subestima de cap manera els espais de llibertat individuals i civils, els serveis públics i de bé comú i les poques polítiques de redistribució justa de la riquesa possibles gràcies a les diferents formes de solidaritats socials que àdhuc prevalen. Els anarquistes entenen que cal defensar i ampliar aquests assoliments. Tots aquests avanços van ser conquestes de passades lluites socials.
L’esperança de canviar la societat mitjançant la presa del poder de l’Estat està àmpliament desqualificada. La conquesta del poder institucional, la integració al poder estatal i l’acció governamental, la participació en eleccions, no aporten res a la millora de les condicions de vida comunes ni als drets polítics i socials dels pobles. Al contrari, és refusant delegar en l’Estat la definició i el govern del bé comú que les poblacions poden defensar eficaçment els seus interessos i aspiracions. És actuant per elles mateixes, multiplicant i reforçant les seves organitzacions, aprofitant-se de la riquesa social, dels seus mitjans de producció i distribució, anteposant les seves necessitats, creant les seves pròpies formes d’organització i lliurant la seva batalla en el terreny cultural, que les classes populars poden oposar-se al sistema, assolir la seva emancipació i millorar les seves condicions d’existència.
Els partits d’esquerra no representen cap força de progrés i justícia social. Ni tan sols defensen els assoliments del passat. Molt al contrari, precipiten la ruïna i el desmantellament de les nostres conquestes socials. La burocratització del moviment obrer i social, la política de delegació orientada a la integració institucional estatal, el rebuig a la lluita i la imposició de la pau social a qualsevol preu, la submissió als objectius, a les estratègies i valors capitalistes de la globalització que representen ens arrosseguen a una regressió social, política i ecològica de gran envergadura.
És per això que l’eficàcia de la lluita i la construcció d’alternatives concretes estan lligades a l’acció directa popular perquè sorgeix de la convicció que els grups socials han d’emancipar-se per si mateixos i actuar amb una base federalista i solidària. En aquesta societat de classes no pot haver-hi consens ni compromisos possibles que satisfacin el bé comú. Reivindiquem clarament el nostre desacord amb els poders. L’Acció Directa és portadora d’una proposta oberta i plural de transformació social. Es reprodueix en una pluralitat de formes d’organització i accions capaces de federar les resistències populars.
Els anarquistes actuen en el sí dels moviments en lluita amb la finalitat de garantir la seva autonomia i de federar-los en una perspectiva revolucionària i llibertària per a construir el poder popular, amb vista a l’emancipació econòmica, política i social. El nostre projecte és el del Comunisme Llibertari, reivindiquen la convergència de les tradicions i experiències acumulades en aquest sentit: comunalisme lliure, autogovern municipal, autogestió, consells obrers i populars, sindicalisme de base, de combat i de gestió directa, lliure acord per a la creació, experimentació i associació, el federalisme i les seves alternatives concretessis, és a dir la construcció des de la base d’un poder popular directe, no estatal.
Desitgem llavors la ruptura amb el Capitalisme. Lluitem per l’autogestió d’una societat futura fonamentada en la llibertat i la igualtat. Aquest objectiu implica formes d’organització diverses en tot l’àmbit de la vida social i econòmica. Tal orientació reivindica una societat autoinstituida, un desenvolupament econòmic i social lliurement escollit. La socialització de les forces de producció i d’intercanvi, i l’autogestió social com la seva forma principal. Un accés igualitari als recursos disponibles i renovables i als mitjans amb els quals la societat possibilita la lliure associació, experimentació i exploració d’organització de les seves condicions d’existència. L’autogestió es fonamenta en l’organització lliure de qui treballen, consumeixen, i són els seus membres després de l’abolició de l’Estat, en un marc d’autoinstitució política, democràcia directa i drets de les minories.
L’anarquisme social, l’anarco-sindicalisme i el sindicalisme revolucionari, així com el comunisme llibertari defensen un projecte polític basat en la coherència entre fins i mitjans, entre accions quotidianes i lluites revolucionàries, entre moviments creixents d’autoemancipació i transformació radical de la societat. Des de 1872, el nostre moviment contribueix a obrir aquest camí amb el treball de dones i homes lliures. El nostre compromís ara és continuar amb aquest projecte tan lluny com el duguin l’acció directa dels pobles.
St-Imier, Agost 2012.
>>> Els col·lectius i organitzacions que vulguin signar aquesta declaració poden fer-ho escrivint a info@rebellion-osl.ch
