divendres, 3 d’agost de 2012

Juan Pablo Torroija víctima mortal de la tortura anomenada en l’argot policial “la sauna”

Aquesta tortura, molt practicada històricament per la Gestapo, provoca asfixia en els pulmons i afecta el cervell.

Estic molt indignat després de llegir un vomitiu escrit, en l’edició aquest dijous 2 d’agost del pujolista i vaticanista ‘El Punt Avi’ del grup Hermes, de Josep Paluzié Vizcaya, cap de la policia municipal de Girona des de 1997, especialitzat en perseguir el moviment social ocupa denominat antisistema i amic de la cronista que signa l’article de premsa, un seguit de mentides sobre el cas Torroija, torturat l’11 de juliol per agents de la policia local gironina fins que l’asfíxia cerebral va provocar tres dies després la seva defunció en un marc del tot fosc a nivell foren i judicial. En canvi, en l’edició d’ahir 1 d’agost del ‘Diari de Girona’ la seva redacció dóna dades objectives igualment que la publicació en l’edició d’aquest dijous del diari ‘El Periódico’ de la denúncia feta pel seu pare, un significat empresari argentí, sobre l’assassinat policial del seu fill, que considera un indignat i part del moviment ocupa català.

Mireu gent. Dono testimoni personal de la tortura anomenada “la sauna” en argot policial, molt practicada per la Gestapo per treure informació i fer signar diligències prèvies autoinculpatòries, cosa que l’autòpsia del difunt argentí demostra clarament: asfíxia cerebral, amb el col·lapse pulmonar i falta de rec sanguini al cervell, a més de ferides en les mans i canells, que demostra que estava emmanillat a una cadira de metall o semblant en el moment en li van posar a sobre unes mantes, mentre li agafaven per sobre aquestes mantes el coll, cosa que jo vaig patir, a més de la tortura de la barra o “palo de loro”, a la comissaria de Via Laïetana, a Barcelona, en mans de l’antic quart grup de la Segona Brigada d’Investigació Social durant els prop de vint dies que vaig estar detingut el febrer de 1977 durant un estat d’excepció. D’aquestes tortures pateixo d’un problema de cor i vaig ser ingressat en el servei d’urgències de l’hospital Clínic de Barcelona que va certificar les meves ferides policials una vegada el jutjat de guàrdia, després de denunciar les tortures, en va deixar en llibertat sense cap mena de càrrec, encara que havia signat que militava en el grup ‘Tramuntana’ de la FAI.

En l’edició del setmanari progressista ‘Cuadernos para el Diálogo’ del 17 de setembre de 1977 (núm. 229, pàg. 22 i 23), en un dossier anomenat ‘La tortura en España: Informe’, entre altres coses hi diu que “Miguel Diego Piñero Costa afirma que des de su detención el 30 de enero [de 1977] hasta su traslado al Palacio de Justicia el 16 de febrero fue sometido a malos tratos, tanto físicos como morales, en repetidas ocasiones [...] malos tratos -ha escrito el propio Piñero en la revista ‘Pax’, órgano de los no violentos- durante los interrogatorios que culminaron en torturas que me han agotado moralmente y dejado todo tipo de dolencias en mi cuerpo”. I segueix el meu relat de 1977, en el cas de la tortura anomenada “la sauna”, “... fue sometido a ‘la sauna’, que consiste enuna lenta asfixia que hace sudar todo el cuerpomientras se reciben golpes, por estar cubierto por tres mantas, bien apretadas, que sentado y con la cabeza inclinada y sostenida con los dos pies de un funcionario producen asfixia y angustia ...”. Aquí el meu testimoni sobre aquesta tortura.

Indignat per la mort de Juan Pablo considero que cal exigir, immediatament, la dimissió de l’alcalde i de tot l’equip de govern de l’Ajuntament de Girona, ja que hi ha un odi permanent de la policia local gironina contra el moviment ocupa i anticapitalista, amb actuacions violentes diverses aquests darrers anys.

També cal exigir una depuració administrativa en el cos de la policia local de Girona, a més de recolzar totes les accions judicials sobre aquests fets denunciats de l’11 de juliol per part de la família Torroija.

Prou !!!
Miquel-Dídac