Extret de Cosecha Roja.-
El ciutadà argentí Juan Pablo Torroija vivia a una casa Okupa de Girona, Espanya. Fa vint dies va ser detingut per la policia i colpejat de forma salvatge. Agonitzar durant dos dies en un hospital i va morir en circumstàncies estranyes. Ni la seva família ni el consultat argentí van ser avisats de la mort.
Fa set anys, Juan Pblo va anar a viure a Espanya. Volia estar al costat de Gessamí, la seva nòvia de llavors. Es va vincular al moviment okupa de Barcelona, que busca recuperar habitatges abandonats. L'any passat, quan la Marxa de Los Indignats es escampar per Europa, les coses es van posar difícils. A ell ia tots els seus companys de militància els van fer fora dels vells edificis i van començar a perseguir-los. Va haver de marxar de la okupa Barna i va arribar a Girona.
De 41 anys i amb una filla petita, a la nova ciutat tenia pocs amics. Tots els coneguts eren a Barcelona oa La Plata i Buenos Aires, els seus territoris d'abans. Estava buscant naturalitzar a Espanya i per això tenia els seus documents en regla. En cada registre que signava, Joan Pau deixava el telèfon de la seva excompanya espanyola: per si ho necessitaven, per si algú el buscava.
El 10 de juliol, a dies del seu aniversari, Juan Pablo va desaparèixer. Aquest dissabte, després de 18 dies de buscar-lo i cridar als telèfons dels seus coneguts, la família Torroija va saber que portava mort dos setmanes. També van saber, a Argentina, que alguna cosa estranya li havia passat.
Aquest dia, o potser el dimecres 11, la Policia de Girona, coneguda com Mossos d'Esquadra, el va detenir al carrer. Estava sol. El van portar a la Comissaria Vista Alegre i d'allà a l'Hospital Trueta, al centre de Girona; a mínim l'ambulància provenia d'aquest lloc. Encara no s'havia fet de dia. Tenia signes de penjament. La Policia va dir que Joan Pau havia intentat suïcidar-se. El relat d'un altre immigrant diu alguna cosa diferent.
Un noi italià va arribar el 13 de juliol a la casa de Mariano, un dels pocs coneguts de Juan Pablo a la nova ciutat. Li va dir que estava a l'hospital i que uns policies l'havien penjat; això li va descriure amb senyals i gairebé en silenci. Després, el noi italià es va acomiadar. Només va afegir que ell també s'aniria: els Mossos d'Squadra l'havien amenaçat i ara temia per la seva vida.
El conegut de Juan Pablo va ser a l'hospital i el va veure agonitzar. El cos està guardat en un dipòsit de cadàvers judicial de Girona.
La família Torroija es va assabentar aquest dissabte d'aquesta part de la història. Van haver d'esperar que un amic de Juan Pau Pablo a Espanya a buscar i allí es trobés amb el relat de Mariano, l'altre okupa. "Ens va dir que quan Mariano ho va veure estava tot golpedo al cap, a les costelles del costat esquerre, en els braços i amb el coll tot marcat, no per soga, sinó per trauma. Que en tots aquests llocs estava cobert amb cinta blanca, com tapant els cops ", va explicar una propera de la família.
Els metges de l'Hospital Trueta havien dit que l'argentí tenia danys irreversibles per l'asfíxia. El 14 de juliol, Joan Pau va morir. Segons els seus familiars, qui el va veure amb vida no va poder avisar-los perquè no sabia com comunicar-se: la Policia no li havia lliurat els objectes personals, on potser estaria anotat un telèfon, un correu, una adreça.
El cònsol argentí encara no ha tingut accés a la causa. La seva mort va haver de ser informada al consolat argentí a Girona, així també el procés judicial que va significar l'aprehensió. "El cònsol d'Argentina a Barcelona es va assabentar el dissabte de la història. Es va presentar avui al fiscal i no li van donar més explicació que la informada en l'autòpsia. Hi ha en aquest cas violació als drets humans, estem parlant de constrenyiments il · legals i de tortures en situació de presó ", diu una propera a la família.
Entre Argentina i Espanya hi ha un oceà de distància. Això ho saben ara els familiars de Joan Pau. Primer, no han pogut investigar els fets o elevar un reclam de justícia; segon, no han aconseguit la repatriació del cadàver. Els amics del okupa, abans assentats a Barcelona, avui estan dispersos per tot Espanya, no són ja el grup tancat i fort d'abans de la crisi econòmica, que podria lluitar contra algun excés oficial. Els seus coneguts a Girona són pocs i tenen por: temen que per furgar en el cas de Joan Pau els persegueixin encara més, que, com va dir Mariano, "se'ls torni a anar la mà".
El germanastre d'en Juan Pablo, amb la seva excompanya i la seva filla, es van presentar amb advocats al Jutjat N. ° 1 de Girona. Les seves intencions eren que es realitzés una nova autòpsia i que els policies que van actuar en la detenció fossin interrogats. El jutge va desestimar aquesta comanda i va afegir que no hi ha més per investigar: que la mort de l'okupa argentí va ser un suïcidi. Al pas dels fets, la causa serà arxivada en 15 dies.
La resposta que van obtenir les autoritats consulars no va ser major. Els van lliurar l'acta de l'autòpsia i el govern local els va demanar disculpes per no haver informat de la mort del ciutadà argentí.
http://cosecharoja.fnpi.org/
