Aquest Acord sobrepassa qualsevol criteri de racionalitat i totes les "línies vermelles" que el sindicalisme ha de tenir presents, ja que, amb aquest Acord, les i els treballadors som els responsables de la crisi i per tant l’hem de pagar…El 25 de Gener de 2012, hem conegut el text complet del "II Acord per a l’ocupació i la negociació col·lectiva 2012, 2013, 2014" pactat i signat per les patronals CEOE i CEPYME amb els sindicats institucionals CCOO i UGT. El document inclou, entre altres, aspectes relatius a l’Estructura de la Negociació col·lectiva, Flexibilitat, Ocupació, Formació, Teletreball, Criteris en matèria salarial, Inaplicació negociada a l’empresa de determinades condicions de treball pactades en els convenis col·lectius sectorials …
L’Acord desgrana tot un seguit de mesures per garantir l’aplicació generalitzada, de manera disciplinària, de totes les polítiques econòmiques, d’austeritat i ajust fiscal, dissenyades per govern d’aquest país i el govern realment existent representat pel Banc Central Europeu i un esperpent d’Unió Europa amb Alemanya al capdavant: despossessió de rendes salarials durant almenys tres anys amb pèrdues garantides de poder adquisitiu per a la població renunciat obertament a la pujades salarials en funció de la pujada de l’IPC; la disponibilitat empresarial per flexibilitzar jornada laboral, modificar les condicions de treball, torns, sistemes retributius, flexibilitat en matèria salarial vinculant salaris a productivitat i beneficis de l’empresa, sistemes de promoció, mobilitats funcionals i geogràfiques; reconeixement del teletreball; despenjar-se de les condicions col·lectives del conveni, modificar-les i lligar l’ocupació a que els treballadors i treballadores acceptin comportar-se com un "cost variable": acceptar treballar en qualsevol condició, en qualsevol temps i a preus de mercat. En definitiva, pèrdua de drets laborals, d’aposta per un model de negociació col·lectiva que s’aproximi a l’empresa, a la individualització de les relacions laborals … tot amb l’objectiu d’augmentar la competitivitat i els beneficis empresarials.
Per a la CGT, la primera valoració d’aquest II Acord, és el menyspreu que aquests sindicats mantenen per la classe treballadora (assalariada, aturada, exclosa …) atorgant-se la representativitat de totes i tots, degradant a la condició d’objectes i mercaderia a la totalitat de la població, sense conèixer les necessitats d’aquells a qui representen, establint un procediment de negociació obscurantista i a esquenes de les i els treballadors i la societat, concloent, un acord per signar el robatori a la totalitat de població i a les seves possibilitats de lluita.
Amb la signatura d’aquest Acord, els sindicats CCOO i UGT han tornat a trair les funcions del sindicalisme i amb això, a la classe treballadora. Això no és una novetat ja que així ho vénen fent des dels Pactes de la Moncloa, iniciant un model de sindicalisme institucional al servei de la patronal en una cadena continuada de renúncia als més mínims principis ètics, socials, reivindicatius … de defensa dels drets de les i els treballadors.
Aquest Acord sobrepassa qualsevol criteri de racionalitat i totes les "línies vermelles" que el sindicalisme ha de tenir presents, ja que, amb aquest Acord, les i els treballadors som els responsables de la crisi i per tant hem de pagar-la, renunciant a part del nostre salari, dels nostres convenis, de la nostra capacitat de mobilització. Els salaris són culpables de la crisi, les condicions de treball: jornada, temps de treball, sistemes de retribució al mateix temps que el cost dels acomiadaments, són responsables de l’atur, de la destrucció del teixit productiu …, de la crisi del sistema financer i l’única sortida a la crisi és una major explotació de les persones fins recloure-les en la misèria.
Amb aquest tipus d’acords, els millors gestors del capitalisme són els "sindicats institucionals" com a forces racionalitzadores i disciplinades de l’empobriment generalitzat dels éssers humans, material i mentalment, renunciant a la lluita pel futur, la solidaritat, la justícia social, la llibertat individual i col·lectiva, i el canvi de model productiu per a la necessària sostenibilitat mediambiental.
Amb aquest Acord hi ha una submissió absoluta dels i les treballadores al capital. S’obliden del repartiment del treball, del repartiment de la riquesa, de la pujada d’impostos als rics, de les gravacions a les transaccions financeres … "negant qualsevol possibilitat de canvi, venent-nos només resignació, submissió, por, desmobilització … Aquest model sindical institucional ens ha replegat als dictàmens del capital, els polítics, els banquers.
Per a la CGT, com a sindicat de classe, considerem repugnant aquest Acord i ens torna a reafirmar més en la necessitat de donar una resposta de lluita des del món laboral i des dels moviments socials, una resposta unitària de tota la societat davant d’aquest model social basat en la mera explotació, la competitivitat, l’individualisme.
Al carrer!
Amunt els que lluiten!
Secretariat Permanent del Comitè Confederal
http://cgt.org.es/spip.php?article2290
