“Màrtirs llibertadors sense noms escrits,alapidats, ni llosa ni estela, sepulcre, ni tumulari;
Renéixer ..., ressorgir ..., no podem per més que pregar ho fem,
en la foscor heu lluitat, patit, la sofrença, el turment,
la fúria ..., la còlera i la ràbia ...! L’equitat justa, la iniquitat,
Cúria justiciera ...!” (Fragment de ‘MAQUIS’, de Santi Ripoll, gener de 2012)
Vàrem quedar emotivament amb els cors glaçats amb l’aportació de l’amic Josep Terradas, impulsor del Centre d'Estudi i Divulgació mas Clarà, investigador expert en la guerrilla del Quico Sabaté i els altres companys de combat alliberador, en el decurs de la visita guiada, el dissabte 28 de gener al migdia, al mas dels fets de gener de
1960 i els seus entorns, a Sant Martí de la Mota (Palol de Revardit), indret on Paco Conesa, Martín Ruiz, Antoni Miracle i Rogelio Madrigal van ser assassinats a mans de la Guardia Civil. Ruiz degollat pels agents, ferit, una vegada s’havia entregat el 4 de gener, després de tapar-li el cap amb una saca que havien trobat en aquesta masia. Conesa, ferit des del dia 3, va ser arrastrat camí avall fins caure mig mort en un gual de la riera, moment en que va ser rematat per uns guàrdies que ballaven sobre el seu cos, abans del tret de gràcia final, segons el testimoni d’alguns soldats d’intendència desplaçats en el mas Clarà. Finalment, camí amunt, entre can Verdera, on hi havia el comandament de l’operatiu militar franquista de contra 
guerrilla, i el mas Parades, una vegada torturats per trobar les típiques implicacions de les xarxes llibertàries clandestines entre l’Exili i l’Interior, la Guàrdia Civil va cosir a trets els companys Miracle i Madrigal, disparant ràfegues des de la dreta i l’esquerra del camí, en l’aplicació de la tradicional ‘llei de fugues’, de qual en va deixar testimoni en la història de les lletres Ramón M. Del Valle-Inclán a ‘Luces de Bohemia’ (1920). Aquests quatre joves anarquistes s’havien entregat com a guerrillers a l’exèrcit espanyol però van ser assassinats en un crim de guerra que mai caducarà per més amnisties que signin diputats i governants, doncs els fets del mas Clarà no corresponen a cap enfrontament en un operatiu policial, simplement es 
tracta d’un acte criminal de guerra ja que l’exèrcit va instal·lar metralladores de peu a l’entorn d’aquesta masia de muntanya i fins i tot en un puig dominant hi havia una peça d’artilleria a punt de destruir la casa i matar els anarquistes i el matrimoni de masovers, els quals el company Sabaté va cobrir en un racó amb matalassos i taules a fi de salvaguardar les seves vides, tot plegat en un encerclament militar de guàrdies civils, militars i voluntaris del Sometent, que sumaven la xifra d’uns cent setanta efectius armats enfront de cinc anarquistes atrinxerats en la masia.Tot va començar quan el confident del mas Parades va comunicar a la Guàrdia Civil la presència de gent forana al mas Clarà el 3 de gener en un moment en que la Guàrdia Civil havia buidat les seves casernes del Nord-est per organitzar patrulles amb uns tres-cents efectius mobilitzats. Tot seguit, trenta set guàrdies, comandats per un expert en enganxar pescadors contrabandistes de la Costa Brava, el capità José Blázquez Pedraza, el qual va enregistrar per TVE un jove Jesús Hermida i que es casaria amb la
mestressa de l’hotel ‘La Sirena’ de Roses, que va tenir la poca vista de disparar contra l’escamot anarquista en el moment en que abandonava la masia, després de pagar el menjar, ja que era una casa on s’hi feien trobades i festes per part de la gent dels contorns, cosa que va provocar un replegament guerriller dins de la masia i així poder activar la resistència d’autodefensa llibertària. D’aquests trets de la Guàrdia Civil varen resultar ferits els companys Conesa, Ruiz i Sabaté, però aquest darrer, a diferència del cas de Che Guevara a Bolívia, va poder fugir, ferit d’una cama, de l’encerclament militar i agafar un tren a Fornells, abans de ser abatut pel sometent Abel Rocha, el qual encara es felicita per haver mort un home 
greument ferit, com és el cas del company Quico Sabaté Llopart.L’amic Santi Ripoll, davant un significativa concurrència, i amb la bandera vermella i negra del Comunisme llibertari davant la masia, ara abandonada i mig enrunada, ja que després dels fets el règim franquista va desallotjar aquells entorns de muntanya, va recitar una molt emotiva poesia dedicada a aquests maquis anarquistes que aquest poeta havia escrit pel començament, al cementiri vell de Girona el passat 4 de gener, i per a la clausura d’aquestes jornades en el mateix mas Clarà.
En nom de Marxa homenatge maquis del Nord-est donem les gràcies als amics Terradas, Ripoll i tota la concurrència en aquesta emotiva visita al mas Clarà i els seus entorns de la Mota.
