Durant la negociació del III ERO a Telefónica, als sindicats que finalment el van signar (UGT, CCOO, STC-UTS), se'ls va omplir la boca dient que no anava a suposar cap cost per a l'Estat. No obstant això, després del canvi de Govern segueix pendent el desenvolupament reglamentari de la disposició addicional 16a de la Llei 27/2011, d'1 d'agost, que obliga a empreses com Telefónica a córrer durant dos anys amb el desemborsament de les prestacions per desocupació i les cotitzacions socials, de totes i cadascuna de les persones acollides a aquest expedient de regulació d'ocupació, autoritzat per l'administració anterior.
La Confederació General del Treball (CGT) ha reclamat en el Comitè Intercentres de Telefónica, que aquest import-d 'entre 2.718.000 i 3.494.575 euros cada mes, només en prestacions contributives-si no és utilitzat en benefici de la societat, al menys es tradueixi en la creació d'ocupació, que és una altra forma de generar riquesa en un país sacsejat per les especulacions financeres, i governat realment per instàncies i personatges aliens.
Lamentablement, les organitzacions sindicals avaladors de l'ERO, majoria en aquest comitè, han fet cas a una proposta que ni ha ni pot estar subjecta a sectarismes o sigles. Pensar només en primera persona deixa sense futur a la nostra descendència i la seva. ¿Això és el que accepten aquests sindicats?
En un moment històric important amb més de cinc milions de persones en atur, els fills i filles de totes i de tots reclamen accions solidàries i compromisos reals d'aquelles empreses que generen notables beneficis tot i la crisi amb la que, insistentment, des de la casta privilegiada, se segueix castigant i fins i tot culpant als que tenen la condició més humil i desprotegida.
L'Estat i especialment el Govern tenen la seva quota de responsabilitat, però al Partit Popular li és més senzill imposar, a partir de febrer, un increment de l'IRPF d'exigir a Telefónica que pagui el que per llei li correspon. L'esforç o és solidari o es converteix en un acte autoritari.
