dilluns, 16 de gener de 2012

Presentació del llibre ‘Sabaté’ a Girona


En el marc d’unes jornades a Girona en memòria i d'homenatge a Quico Sabaté, Paco Conesa, Martín Ruiz, Antoni Miracle i Rogelio Madrigal en el seu 52 aniversari del seu assassinat per part de la Guàrdia Civil, aquest dissabte, 14 de gener, al migdia Patric de San Pedro, de Virus, una editorial que enguany compleix vint anys, i Enric Melich, anarquista que de jovenet fou guerriller i més endavant passador transfronterer de perseguits pel franquisme a Banyuls, militant llibertari a Tolosa de Llenguadoc, conegut com editor i llibreter a Perpinyà durant el tardofranquisme, han presentat a l’espai Marfà de Girona l’edició en català de l’assaig històric d’Antonio Téllez Solà, ‘Sabaté. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista (1945-1960)’, un obra que narra la història de la lluita armada anarquista d’aquells que, acabada la Segona Guerra Mundial, van decidir que continuava la guerra iniciada el juliol de 1936.

Patric va fer una exposició sobre el procés d’elaboració d’aquest famós assaig del company ja traspassat Antoni Téllez, autor també d’altres llibres, com ara el dedicat al company Facerias, assassinat per la policia l’estiu de 1957, o al company Puig Antich i el MIL, una continuació tardofranquista del combat armat revolucionari a Catalunya dels anys 40, 50 i 60 del segle Vint. Téllez primerament va publicar a la col·lecció Hormiga, a París aquest assaig històric, que posteriorment, en temps de la denominada Transició, va editar Plaza & Janés, a Barcelona. Finalment va ampliar el seu estudi en una edició en llengua francesa que seguidament va publicar, a Barcelona, Virus, en castellà. Ara, finalment, Patric ens presenta aquesta obra en català.

Patric de San Pedro en va explicar que el company Téllez tot partint de la vida d’un dels personatges més coneguts de la resistència anarquista a Catalunya, en Francesc Sabaté Llopart, amicalment conegut com en Quico, ens presenta tota una generació de militants llibertaris insurgents que volien seguir aixecant la flama emancipatòria del procés social revolucionari de 1936, estrangulat el maig de 1937 i rematat l’any 1939.

Els protagonistes d’aquest llibre comencen l’any 1944, mitjançant la propaganda i l’acció de guerrilla anarquista, un combat contra una dictadura militar, oligàrquica i clerical que negava ferotgement a l’individu qualsevol dret a la llibertat d’expressió, ensenyament, associació, difusió d’idees i fins i tot el mateix dret a pensar, i responsable d’una política econòmica i social que provoca nombroses mostres de descontent entre el proletariat i les capers populars des de començaments dels anys cinquanta, com ara amb el moviment de boicot als tramvies de Barcelona fa 61 anys. Pocs homes i dones lluitadors van sobreviure a la repressió, desesperança i a la mort durant aquest llarg combat revolucionari. Acorralats per la policia i els serveis d’informació espanyols, i abandonats per les dues fraccions de la CNT d’aquells anys per la seva voluntat de continuar el combat actiu, mentre les dues organitzacions sindicals llibertàries a l’exili s’esclerotizaven, els grups d’acció revolucionària mantenien la lluita en l’Interior.

Patric ens va explicar que els estrets llaços d’amistat que unien Téllez amb alguns dels seus protagonistes principals i els esforços que va dedicar a recopilar documents i testimonis directes dels fets que s’expliquen permeteren a l’autor donar-nos a conèixer alguns dels aspectes menys coneguts de la resistència llibertària armada de l’època: l’estructuració i el funcionament dels grups d’acció, el paper de les diferents organitzacions reagrupades al moviment llibertari del moment, i el paper de nombrosos militants que, ni herois ni màrtirs, no van ser una generació sacrificada debades. Tot això converteix aquest llibre en un dels relats més apassionants i profunds sobre la resistència llibertària i les seves ofensives armades insurgents, un text indispensable i que s’ha convertit en referent de tots els posteriors escrits que s’han fet sobre Sabaté i sobre la lluita armada proletària anarquista contra la forma franquista del capitalisme a Catalunya en el segle Vint.

El company Enric Melich, nascut l’any 1925, va exposar una brillant aportació personal d’unes pàgines viscudes de la memòria proletària catalana des de l’exili des de 1939, amb incursions armades a l’Interior, quan alguns anarquistes van intentar col·laborar amb el PCE en les operacions propagandistes de la denominada Unió Nacional Espanyola de Monzón. Després d’una experiència, molt jove en la guerrilla de FTP, va ser enviat a la guerrilla de la Unió Nacional l’any 1944, amb una desastrosa incursió a Catalunya, on ningú esperava aquella operació presidida per la bandera republicana. En el decurs d’unes purgues stalinistes contra anarquistes i militants del POUM a l’exili, Melich finalment va poder escapar d’ésser afusellat pel PCE i va ser declarat desertor per part de l’enganyosa Unió Nacional. Acabada la Segona Guerra Mundial, es va establir arran de frontera de l’Albera on va ajudar a entrar i sortir militants anarquistes actius. Després, establert a Tolosa va formar part d’un grup anarquista d’afinitat, en el qual també hi havia el company pacifista compromès i vegetarià tolosenc Guillaume, sempre solidari amb companys de l’Interior que participaven en la resistència anarquista més compromesa. Aquest grup va fer campanya solidària amb Domènec Ibars i els altres companys sotmesos a consell de guerra a Barcelona.

Melic va conèixer personalment quan vivia a Tolosa de Llenguadoc els companys Sabaté, Conesa, un anarquista ben preparat per l’acció armada resistent, i Miracle, un anarquista ben format. L’estiu de 1959 també va fer amistat amb el company Ruiz, molt entusiasta de la Idea. Durant anys va col·laborar amb el company Facerias, un anarquista molt format, però la seva mort l’any 1957 va aturar un projecte d’actuació a l’Interior per part de l’Enric.

Més endavant, Enric Mèlic va ser delegat del Moviment Popular de Resistència. Posteriorment, després de la unificació de la CNT, va participar en Defensa Interior del moviment llibertari, òrgan d’acció i resistència inspirat en l’actuació de grups autònoms, com ara els que descriu Téllez en els seus llibres sobre Sabaté i Facerias.

Per ajudar a fer difusió llibertària a l’Interior, va obrir la coneguda Llibreria Espanyola, a Perpinyà, on es podria trobar llibres de Bakunin al costat de les obres de les edicions de Ruedo Ibérico. Aquesta llibreria va ajudar en gran mesura a la difusió de les idees anarquistes entre la joventut de l’Interior en els anys del tardofranquista. Finalment, una bomba va destruir la llibreria igual que una altra en el centre social llibertari L’Escletxa de Perpinyà el 14 de juliol de 1976, ja en temps de la monarquia del Borbó. Segons el company Melich, davant el fervor llibertari juvenil i l’empenta anarquista l’any 1977, aleshores pensava que l’obra constructiva revolucionària de 1936 tornaria amb força a Catalunya i el conjunt de la Península.

Per acabar, en un col·loqui final entre la concurrència, es va recordar la detenció del company miner i futbolista Agustí Rueda al coll de Banyuls i la seva mort sota tortura de funcionaris de presons a Carabanchel. Aquest trist capítol va obligar a fer una reflexió sobre els serveis d’informació espanyols, confidents policials i de malfactors i atracadors que aleshores col·laboraven a Perpinyà amb el Servei d’Informació de la Guàrdia Civil, com ara els famosos El Rubio o Eduard Solé, que fins i tot va col·laborar com a corresponsal de la Jonquera en El Punt Diari i va organitzar una banda d’atracadors i d’evasió de divises amb un alcalde de la Jonquera per CiU, en J. M. Mesquida.

Cal recordar que segons el periodista de Madrid José Yoldi, en l’edició del diari El País del 31 de desembre de 1985, en el decurs d’un judici per delicte monetari a Mesquida, celebrat en l’Audiència Nacional, en el qual també estava processat Lleó Gran, industrial tèxtil d’Alcoi, escriu que “Mezquida afirmó que rechazó la operación porque no era legal y que les denunció a un confidente de la Guardia Civil, Eduardo Solé, al que creia miembro de la policia”.

Un migdia molt profitós a la Marfà de Girona.