dimarts, 17 de gener de 2012

Crònica: Reflexió sobre el film ‘Behold a pale horse’ en les jornades de marxa homenatge als maquis del Nord-est

Aquest diumenge 15 de gener, al capvespre, a Kan Rusk, al Pont Major de Girona, en la Pizzeria solidària ‘A Saco Pizzetti’ es va fer una projecció del film ‘Behold a pale horse’ (‘Y llegó el dia de la venganza’) del reconegut director Fred Zinnemann (Viena, 1907-Londres, 1997).

Es tracta d’una pel·lícula de Columbia, de l’any 1964, inspirada en la vida de Quico Sabaté Llopart i els altres militants anarquistes resistents, com ara Ramon Vila Capdevila, amb Gregory Peck, actor que fa d’anarquista, i Anthony Quinn, el seu perseguidor, amb el nom de tinent Viñolas de la Guàrdia Civil, que personifica al comissari Quintela, l’antic cap de la Brigada Político-Social de Barcelona (actualment denominada ‘Grupo VI de la Brigada Provincial de Información’ del CNP, segons el llibre de David Fernández, ‘Crónicas del 6’, Virus), i també una referència a Antonio Tejero, que aleshores es passejava amb una cavall blanc davant la comandància de Manresa. Quintela era expert en la lluita contra l’anarquisme social i la CNT, mentre que Tejero, el conegut protagonista del 23-F, va coordinar l’operatiu de la Guàrdia Civil que va assassinar el company Vila Capdevila l’any 1963. Una pel·lícula censurada a l’Espanya franquista, a partir del ministre aleshores d'Informació i Turisme Manuel Fraga Iribarne, i que fins després de la mort de Franco no es va poder projectar. Cal esmentar que la mort de Fraga va coincidir amb aquesta projecció a Kan Rusk. Una coincidència afortunada en el record de les víctimes del franquisme. Una vegada vàrem degustar les pizzes vegetals ens vàrem assabentar de la mort de l’antic ministre franquista, que vàrem esmentar en la presentació d’aquesta projecció del film que havia perseguit des del govern del general Franco.

En aquesta presentació fòrum es van analitzar els conceptes del film i la tasca de documentació dels seus guionistes així com l’enfocament de Zinnemann, que tracta de la resistència interior contra la dictadura franquista sense caure en la demagògia de presentar el Partit Comunista d’Espanya com a líder de la resistència. En canvi, en el film de Zimmemann l’anarquisme social protagonitza les ofensives contra el règim franquista.

Retrata la vida quotidiana de l’exili llibertari al mateix temps que segui la guerra de 1936 els anys 60, doncs es remarca diverses vegades que 20 anys després de la victòria militar franquista encara hi ha lluita armada política contra el règim establert, cosa que era un element de propaganda negativa davant el Ministeri d’Informació i Turisme que liderava Fraga per aconseguir divises estrangeres de caire turístic. Aquesta continuació de la guerra revolucionària en el film pren forma en focus guerrillers de caire llibertari. El missatge, en síntesi, és que “no hi ha oblit ni perdó” i una “necessitat històrica de venjar els caiguts i torturats”. La pel·lícula denúncia, amb força, la tortura i l’existència de morts sota tortura els anys 60 del segle Vint en l’Espanya franquista. De fet, es tracta d’una denúncia de les actuacions de la Guàrdia Civil, on hi ha la referència simbòlica als poemes contra la Guàrdia Civil de Federico García Lorca, ja que a més d’exposar orígens murcians d’una part dels lluitadors anarquistes de Catalunya al vincular el guerriller protagonista amb la ciutat murciana de Lorca també intenta ser un homenatge al poeta assassinat García Lorca. Així es juga amb un topònim i un cognom internacionalment famós.

A nivell documental es demostra el suport de la gent a la lluita armada anarquista aquell moment i la importància de la logística guerrillera llibertària al mateix temps que es denúncia la vigilància franquista a que eren sotmeses les famílies de la gent compromesa i considerada ‘roja’. També hi ha referències a les xarxes llibertàries d’evasió i el paper de subsistència del contraban transpirinenc. La planificació de les accions i la preparació de les incursions armades de resistència. La presència dels oligarques, terratinents i del clergat de l’Església catòlica. Les peregrinacions a la cova de Lorda (Lourdes, en francès). La presència significativa dels confidents policials i la relació de la prostitució amb les forces de seguretat de l’Estat.

El missatge del film consisteix en la manera d’enganyar la Guàrdia Civil i l’atac guerriller per sorpresa en un moment en que el règim franquista no pensava en la possibilitat d’una ofensiva llibertària armada.

De fet, el film de Zinnemann, un jueu de Viena que va estudiar Dret que a Amèrica va fer arrancar el realisme en el món del cinema i també va fer films antinazis, representa una rèplica a pel·lícules franquistes contra el maquis, com ara les dels anys 50 ‘Los dos caminos’ o ‘Torrepartida’.

En relació al tiroteig final del film cal recordar que en el cas del mas Clarà de gener de 1960 Rodrigo Gayet, tinent coronel de la Guàrdia Civil, era el cap de la 131 comandància d’aquest cos, la de Girona; el capità era José Blázquez; Francisco de Fuentes era el tinent que va morir en el decurs de la nit del 3 al 4 de gener; també hi havia el coronel en cap del 31 Terci de la Guàrdia Civil; el comandant segon cap Florencio Pérez; el tinent i cap de la caserna de Banyoles Lorenzo Gómez. Es va dir que també va anar al cerc policial del mas Clarà l’antic comissari de policia Eduardo Quintela, de 63 anys aleshores.

El guàrdia segon del cos, Jesús González, va calar foc a la pallissa del mas Clarà, darrera la casa, i va ser evacuat ferit a l’Hospital Militar.

Els companys Paco Consea, Martín Ruiz, Antoni Miracle i Rogelio Madrigal van ser assassinats pels guàrdies el 4 de gener.

En la mort del company Quico Sabaté a Sant Celoni el matí del 5 de gener hi van participar el sergent que era comandant del Puesto del municipi Antonio Martínez, els guàrdies segon Juan Moreno i Bruno Maestro així com el sots-caporal del Sometent Abel Rocha i el sometent José Sibina.

En una “Orden General” núm. 3, donada a Madrid el dia 21 de gener de 1960, en la Direcció General de la Guàrdia Civil, Estat Major, 3a Secció, el Tinent General i Director General d’aquest cos, Antonio Alcubilla, escriu:

“Asunto: Circular por un servicio de bandoleros. Por su destacada actuación en la muerte de 5 bandoleros he resuelto ser citado como distinguido el personal que se relaciona”.

De la Comandància 131 Girona, el brigada de la Guàrdia Civil Miguel Ivars; el sergent Josçe Ribelles; el sergent Ricardo Rivas; Srafín González; el sergent Francisco Castaño; el cabo primera Vicente Sanmartín; el cabo primera Antonio Gutíerrez; el cabo primera Esteban López de Ipiña, el cabo primera José González; el cabo primera Pedro Rubio; el guàrdia primera Juan Martínez; el guàrdia primera Casimiro Álvarez; el guàrdia primera Juan Hidalgo; el guàrdia primera Manuel del Rey; el guàrdia primera Basílio Jarillo; el guàrdia segon Manuel Rodríguez; el guàrdia segon David Casamayor; el guàrdia segon Fernando Pacheco; el guàrdia segon Antonio Bandera i el guàrdia segon Euleterio Casas.

De la Comandància 231 Manresa, els guàrdies segons Juan Moreno i Bruno Maestro.

El sometent José Sibina i el paisà Francisco Berenguer.