La vaga afecta tant a les diferents categories de professorat i investigadors com de personal d’administració i serveis.De moment ja té el recolzament unànime del Comitè d’empresa del PDI de la UAB.
Motiven la convocatòria les retallades en més del 16% en els pressupostos de les universitats i el seu impacte en les plantilles i en les condicions de treball.
La Federació d’Ensenyament de la Confederació General (CGT) de Catalunya va presentar, el passat dilluns 4 de novembre, el preavís de convocatòria de vaga al conjunt de les universitats públiques catalanes i organismes jurídicament dependents, inclosos també les fundacions, consorcis i altres ens amb participació majoritària d’una o diverses universitats. La convocatòria de vaga és per a tot el dia 17 de novembre, de les 0 a les 24 h.
Són cridats a fer la vaga totes les formes de personal docent i investigador (PDI) i personal d’administració i serveis, tant funcionari com laboral.
La convocatòria de vaga s’ha efectuat per a donar cobertura a la crida efectuada des d’assemblees de treballadors i estudiants realitzades durant el mes de setembre i octubre i que va concloure amb la resolució unànime del dia 8 d’octubre de la Plataforma Unitària en Defensa de les Universitats Públiques (PUDUP) de crida a la vaga general d’universitats el proper 17 de novembre. A partir d’aquesta data, la crida ha tornat a estar ratificada per nombroses assemblees de professorat contractat efectuades en les universitats catalanes i també, de manera unànime, pel Comitè d’empresa del professorat de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb un recolzament unànime i unitari de totes i tots els delegats de CCOO, CGT, CSIF i UGT.
La vaga del dia 17 de novembre ha estat motivada per l’impacte en les comunitats universitàries i en en conjunt de l’educació superior de les retallades pressupostàries promogudes aquest any 2011 per part de la Generalitat de Catalunya i aplicades pels diferents rectorats. Aquestes retallades s’ampliaran de forma molt notòria l’any 2012 i suposaran la destrucció de més de 3000 llocs de treball en el conjunt de les universitats públiques catalanes. Si s’apliquen, faran inviable el desenvolupament de programes públics de docència de qualitat i suposaran també un atemptat per al manteniment del nivells actuals de la recerca e innovació al nostre país. Comportaran, a més, una degradació de la gestió i del desenvolupament del serveis i de l’administració
Junt als treballadors/es de les universitats, el 17 de novembre, també cridats per la PUDUP, hi haurà una vaga d’estudiants. Es preveu que als centres de secundària i a les altres universitats de l’estat també hi hagi vagues d’estudiants.
Contactes:
Ermengol Gassiot: 662 287 757
Xus Núñez: 644 433 013
Inés García: 619 967 131
Federació d’Ensenyament CGT Catalunya
www.cgtcatalunya.cat/cgtense
El 17 de novembre, vaga d’universitats contra les retallades
El 2011 el sistema universitari català ha patit una retallada del finançament de la Generalitat del 17%. Retallada que en el període que va fins a 2014 es vol ampliar fins al 33%. El resultat més immediat d’aquestes retallades ha estat l’acomiadament de centenars de professors i de personal d’administració i serveis, una rebaixa generalitzada de sous, que ha arribat fins al 60% en alguns casos, del professorat universitari més jove i l’augment de matrícules i tot tipus de taxes pels estudiants. Només ha estat el començament per ells. Aquest és el resultat més immediat, però n’hi ha d’altres que posen en qüestió la mateixa naturalesa de la universitat catalana.
La baixada de la qualitat docent, la massificació a les aules, la precarietat de la recerca, la impossibilitat de què sectors cada cop més grans de la societat catalana accedeixin a l’educació superior, són les realitats que s’estan imposant ja avui i que s’ampliaran demà. Al mateix temps, es vol posar a la universitat al servei del negoci privat, dels interessos que ens han portat a aquesta mateixa crisi que avui patim tota la societat. Una universitat al servei del mercat i no de la societat, una universitat al servei dels pocs i no dels molts, una universitat que de poc servirà com a eina per superar la crisi econòmica, cultural, social i política en la que estem immersos tots i totes.
Està en joc una universitat per i de totes, està un joc una universitat al servei de la societat, està en joc la recerca, la docència i la formació d’aquest país. I en aquest joc, al que juguen els interessos privats, només hi ha una resposta possible: la mobilització cada cop més amplia, cada cop més extensa, cada cop més intensa. Es per aquests motius que convoquem a la Vaga General de tota la comunitat universitària. Una vaga que serà pròleg, no epíleg.
MANIFEST DE LA PLATAFORMA UNITÀRIA EN DEFENSA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA (PUDUP)
L’educació pública és un dret i una necessitat social, no un privilegi. Com a treballadors i estudiants que ara mateix estem vivint la transformació política i econòmica de la Universitat Pública, ens sentim amb la responsabilitat social de transmetre a la ciutadania la nostra preocupació. S’està executant una transformació estructural de la Universitat que posa en suspens el dret a l’educació pública de les properes generacions. Som plenament conscients que el que estem vivint és una transformació que afecta tot el Sector Públic i, en general, model de societat que volem. Som plenament conscients que la reforma afecta tota l’Educació Pública, tant a la Universitat com a l’Educació Primària i Secundària. És la nostra responsabilitat defensar la Universitat Pública de la qual formem part i posar en coneixement de tothom que les reformes afecten no sols els que ara som a la Universitat sinó els que hi vindran i els que hi voldrien venir, en el futur. Cal garantir que les properes generacions tinguin al menys els mateixos drets d’accedir a una formació pública i de qualitat. Per tot això exposem:
El canvi de model universitari limita la possibilitat d’accedir als estudis universitaris. En una societat del coneixement on la formació no només és requisit indispensable per poder accedir al mercat laboral sinó també per al desenvolupament d’una ciutadania crítica, les polítiques universitàries que s’estan aplicant tendeixen a convertir en un privilegi l’accés a aquesta formació. És incongruent, i un greuge irresponsable cap a les properes generacions, dificultar l’accés a la Universitat quan, en una conjuntura de crisi econòmica com la que patim, la formació s’ha assenyalat com un element fonamental per superar-la i, alhora, pot ser també una via de transformació de les condicions que han abocat a aquesta crisi.
La conjuntura econòmica, en la que s’exigeixen retallades en el sector públic, s’està fent servir per reduir el finançament públic de la Universitat i augmentar el cost dels ensenyaments per les i els estudiants i les seves famílies.
Les retallades estan precaritzant les condicions de treball tant del personal docent i investigador com del d’administració i serveis quan no, directament, provocant el seu acomiadament. Un contracte fix i indefinit és un dret de tot treballador dins i fora de l’àmbit públic, i no pas un privilegi.
Les conseqüències d’aquesta precarització repercuteixen directament en la qualitat dels serveis. No es pot aspirar a la qualitat i l’excel·lència amb polítiques de precarització laboral i una reducció del nombre de professors i de personal d’administració i serveis.
Aquestes retallades comporten la pèrdua de molts llocs de treball, no sols dins la Universitat a tots els nivells, sinó també a les empreses que hi donen servei i els proveïdors.
Denunciem la manca de transparència en la gestió. Les progressives reformes universitàries han impulsat un model de governança de la Universitat que hibrida un model empresarial amb el model de gestió pública. Aquesta hibridació s’ha traduït en una manca de transparència en la gestió que no es conseqüent amb una institució de caràcter públic.
Denunciem també les pressions orientades a la progressiva pèrdua de control democràtic de les universitats públiques i del conjunt del sistema universitari. Pressions que pretenen minimitzar la participació de la comunitat universitària a favor d’un sistema jeràrquic dominat per representants del poder empresarial.
Davant d’un procés d’internacionalització de les universitats destinat a captar “clients” d’arreu del món, recordem que la societat catalana té dret a un ús ple de la llengua pròpia del país, incloent la seva utilització a tots els nivells de l’ensenyament superior.
Cal repensar la Universitat Pública, totes i tots volem una Universitat millor. No es tracta de aferrar-nos a un model anterior com tampoc d’acceptar acríticament les reformes que s’imposen amb criteris de benefici monetari. L’educació no és un negoci, és un dret. Per tal de reconstruir la Universitat Pública exigim que no se’ns imposin les reformes sinó que aquestes siguin fruit de decisions conjuntes que neixin de la pròpia comunitat universitària i de la societat, i que tinguin present l’interès col·lectiu de la ciutadania i la funció de la universitat com a servei d’interès públic.
El 17 de novembre vaga general d’universitats. Ningú a les aules, ningú als despatxos, ningú a casa. Heu retallat massa, ara tindreu la resposta.
PUDUP
Què ens hi juguem davant la vaga d’universitats del 17-N a Catalunya?
El 17 de novembre hauria de ser una data important no només en la defensa d’un servei públic com són les universitats, sinó també en el moviment sindical del Principat. La vaga general d’universitats del 17-N agrupa diversos sectors: estudiants, personal d’administració i serveis i personal docent i investigador.
En aquest sentit trenca el sectorialisme que fa anys ens està imposant el sindicalisme majoritari de CCOO i UGT. Poder fer una vaga d’aquestes característiques és una fita important que ens ha de fer avançar en el reforçament d’identitats col·lectives de classe. Però no és l’única. Des de la perspectiva del professorat precari de les universitats, que n’hi ha i molt, és una oportunitat per a refermar-se com a subjecte polític en el procés de defensa de les universitats com un espai públic. Una part molt important de les retallades afecta directament el nostre lloc de treball i potser som un dels col·lectius que ara mateix estem empenyent més la mobilització. Ja era hora.
Amb tot, per a mi el més rellevant de la vaga ha estat el d’on ve, el com l’hem gestat. La vaga del 17-N va començar a sonar, ja fa vàries setmanes, en assemblees de treballadors. Va ser també en assemblees on ha anat prenent forma. I en la coordinació d’assemblees s’ha concretat la seva convocatòria. És una vaga que neix de l’arrel del què, fa molts anys, s’anomenava la democràcia obrera en oposició del parlamentarisme burgés.
Segurament per aquesta raó aquesta vaga és tant incòmode pel sindicalisme que neda tant a gust en la dinàmica de comitès d’empresa i de negociacions a porta tancada amb les gerències. Transformar aquest model sindical és, també, un altre objectiu d’aquesta vaga i el 17-N pot ser una passa més en aquest camí que hem de recórrer el conjunt de la classe treballadora.
Ermengol Gassiot, membre de la secció sindical de CGT-UAB.
