En tots els països, el govern i la patronal estan portant a terme una sèrie de plans d’austeritat que responguin a les necessitats de les institucions capitalistes mundials: el Fons Monetari Internacional, Banc Mundial, del Banc Central Europeu, etc. La seva recepta és simple: fer pagar als pobles, explotar cada vegada més als treballadors i treballadores per mantenir el poder i els beneficis d’una petita minoria (capitalistes, banquers, industrials ,…) Destruir els serveis públics i la protecció social, congelar els salaris i les pensions, augmentar la productivitat dels empleats, aplicar impostos a les persones que treballen, instal · lar la precarietat en tots els sectors, atacar els coneixements i sabers dels treballadors/es. .. és una guerra social que es lliura contra els assalariats/des, els desocupats/des i els jubilats/des. Per aconseguir els seus fins, patronal i governs retallen totes les conquestes democràtiques i les llibertats i drets sindicals guanyades per les generacions anteriors, minimitzen les legislacions social a cada país, reprimeixen els que es resisteixen, estigmatitzen els pobres i als immigrants.
En aquesta situació hem de bolcar totes les nostres forces en la lluita.
El deute contret pels successius governs i l’endeutament privat, ha estat utilitzat per fer funcionar el sistema capitalista, per dissimular un repartiment cada vegada més i més desigual de les riqueses i els beneficis dels capitalistes, banquers o industrials, per augmentar els guanys dels accionistes.
S’han de cancel·lar aquests deutes públics de les que nosaltres no som responsables. La crisi marca el fracàs de les polítiques que pretenen donar al mercat el destí de la humanitat. És el sistema mateix el que està en crisi i el que ha de ser qüestionat, a qui hem d’oposar una alternativa.
Cal repartir d’una altra manera la riquesa que produïm; cal prendre algunes accions immediates i les nostres mobilitzacions poden imposar: canviar per complet el sistema d’impostos, augmentar els salaris, pensions i subsidis, crear llocs de treball socialment útils i estables, etc. Però tot això s’ha de recolzar en fortes mesures estructurals: desenvolupament dels serveis públics en tots els sectors considerats bé comú i útils a la societat, garantir la protecció social per a tots, promoure la formació i la cultura, fer efectiva la igualtat de drets entre homes i dones, etc.
El sistema capitalista està en crisi. Una part del moviment sindical ha acceptat l’essencial del seu funcionament i dels seus objectius, convertint-se en una peça d’aquest tipus de societat. Per contra, molts col·lectius sindicals i sindicats de base continuen l’acció emancipadora del sindicalisme: defensar els interessos immediats dels treballadors i construir una societat que no es basi en la dominació i l’explotació de la majoria de la població. Aquest sindicalisme, el nostre, és també internacionalista.
La crisi fa créixer la xenofòbia i el racisme. Combatem aquests dos flagels amb la construcció de la solidaritat internacional dels treballadors.
Per salvar el seu sistema capitalista i els seus beneficis, patrons i accionistes s’organitzen a nivell internacional. El moviment sindical ha d’actuar a través de les fronteres per imposar un sistema diferent del que explota als treballadors / es, saqueja els recursos naturals i els països pobres, i organitza la fam, la misèria i la precarietat, ataca per tot arreu les llibertats democràtiques i els drets fonamentals …
Construïm una xarxa sindical alternativa a Europa , oberta a totes les forces que volen lluitar contra el capitalisme i el liberalisme, pels interessos i aspiracions obreres, per l’emancipació de tots i totes, pel bé comú, per la transformació de la societat.
Són ells els que han de pagar per la seva crisi.
És la nostra tasca imposar-los, amb la lluita, les nostres exigència socials.
Xarxa europea de sindicats de base i alternatius
Octubre 2011
CGT, Intersindical i IAC (Estat espanyol), CNT-F, SUD i Solidaires (França), USI, CUB i Unicobas (Itàlia), TIE (Alemanya).
