dimarts, 13 de setembre del 2011

Cap a la vaga general i a l’extensió de les mobilitzacions socials les properes setmanes

Editorial 09/09/2011
Tramuntana Vermella Mail

Dimecres, 14 de setembre, una assemblea al Raval de Barcelona podria ser el motor del futur del moviment obrer a Catalunya en el cas d’encertar la justa estratègia en aquest moment precís de revolta social del dia a dia en el marc d’un procés de vagues generals polítiques i socials insurgents al Sud d’Europa. En principi, el proper dimecres es debat passarà per la urgent necessitat de coordinació de les lluites socials, al costat de l’anarcosindicalisme i el denominat sindicalisme alternatiu d’esquerra, de seccions sindicals combatives i comitès d’empresa en conflicte laboral, de les nombroses assemblees de treballadors i de treballadores en lluita, tot plegat en la perspectiva d’anar a la vaga general aviat, al mateix temps que es vol fer també una mena de coordinació entre el moviment obrer i les comissions laborals de barri i de municipi, que hi ha contra les retallades dels drets socials i laborals, com ara en matèria de Sanitat, i aquelles que s’estenen als llocs de treball. L’assemblea catalana pro vaga general vol manifestar el seu suport a totes les lluites de treballadors, tot cridant a la solidaritat i a la participació en les diverses convocatòries, concentracions i manifestacions de carrer.

En aquest sentit considerem que cal bastir un front llibertari en la lluita de classes i també en el 15-M.

Al mateix temps, es perfila un horitzó internacional favorable a una mena de revolta social global del dia a dia, encara sota la problemàtica de la indefinició política i social de la indignació mundial creixent, puix el dissabte 15 d’octubre, des de Brussel·les a la porta del Sol de Madrid, des de Tel Aviv a Atenes, des de Barcelona a Santiago de Xile milions de persones sortiran al carrer i faran assemblees arreu del món, en una acció global des de moltes localitats, grans i petites, de la península Ibèrica, amb Portugal, i a nivell de la Mediterrània, com ara les places franceses, italianes, israelites, gregues, egípcies o tunisenques,unes demostracions també a Bèlgica, Països Baixos i Alemanya, a nivell del Nord d’Europa, així com a Xile i als USA.