Carles García i Harald Pitrowski van estar a Salt en la inauguració de l'exposició "L'efervescència social dels anys 20, Barcelona 1917-1923" presentant el llibre Antifascistas alemanes en Barcelona 1936-39. El Grupo DAS: sus actividades contra la red nazi y en el frente de Aragón, un rigorós treball d'investigació que ha publicat recentment l'editorial Sintra de Barcelona.Pau Lanao els va entrevistar per el diari El Punt:
“Barcelona era el centre dels nazis a Espanya”. Harald Piotrowski i Carlos García a les Bernardes de Salt.
Llibre a vuit mans Dieter Nelles, Ulrich Linse, Harald Piotrowski i Carlos García han escrit un llibre coral en què descobreixen les activitats del DAS (Deutsche Anarchosindikalisten), un grup integrat per refugiats alemanys que, fugint de l'Alemanya de Hitler, va jugar un important paper en el desmantellament de les xarxes nazis que operaven a la Barcelona del 1936.
-. D'on surt el llibre?
-. Vam escriure l'assaig titulat Antifeixistes alemanys a Barcelona (1936-1939), El grup Das les seves activitats contra la xarxa nazi i al Front d'Aragó, amb una triple intenció: rescatar de l'oblit un episodi de la Guerra Civil com va ser el desmantellament de la xarxa nazi que depenia del consolat general d'Alemanya a Barcelona, recuperar la memòria històrica d'un grup d'alemanys que, fugint de Hitler, des del 1934 havien arribat a la capital catalana i es van integrar en el DAS (Deutsche Anarchosindikalisten), i recuperar la vida i les vivències d'aquestes persones.
-. Nazis a Barcelona durant la República?
-. Els arxius recullen que els anys trenta del segle passat hi residien uns 3.000 alemanys, dels quals 1.100 estaven afiliats al DAF (Deutsche Arbeits Front), el sindicat nazi, i 200, directament al partit. Teòricament impulsaven associacions culturals i filantròpiques com ara la Verien Germania, que tot i ser fundada a principi de segle, el 1936 es va associar amb la Unió Nacional Alemanya d'Empleats, un dels nuclis durs del nazisme a Catalunya. Aquí es concentrava tota l'estructura hitleriana a la Península, tenia ramificacions cap Amèrica Llatina i encara que la República havia prohibit el Partit Nacionalsocialista, aquest no s'estava de fer actes públics que sortien ressenyats a la premsa, celebraven l'aniversari de Hitler i portaven com a conferenciants caps destacats de la nomenclatura arribats directament de Berlín.
-. Quin va ser el paper del DAS després del 19 de juliol del 1936?
-. Uns mesos abans de l'aixecament feixista, el DAS es va integrar a la Federació de Grups Anarquistes de Barcelona, i després del 19 de juliol del 1936, van ocupar les seus del partit i del sindicat nazi el Front del Treball Nacional que estaven situades al carrer Llúria, i la de les Joventuts Hitlerianes, al carrer Aribau 18, amb la qual cosa es va inutilitzar l'estructura hitleriana que hi havia a l'Estat. Després alguns van anar al front a lluitar amb les columnes de milicians i altres van entrar als grups d'investigació de la CNT-FAI, on van treballar en la neutralització dels aparells del nazisme a Catalunya (la secció local de l'NSDAP, el Deutsche Arbeits Front i la Gestapo).
-. Van passar la guerra, i després de la derrota, què?
-. La majoria dels voluntaris alemanys antifeixistes van integrar-se en el Grup Internacional de la columna Durruti, però també van anar a la columna Terra i Llibertat. Després dels Fets de Maig, com va passar amb el POUM, la gent del DAS va patir la repressió de les institucions i quan es va acabar la guerra molts hagueren d'iniciar un nou exili, alguns van anar a la resistència i altres van morir als camps de concentració.
-. Va ser una investigació complicada?
-. Tres anys de recerca, dos d'intensius, per arxius catalans i espanyols, també a Amsterdam, Berlín i Moscou. El llibre, que l'ha publicat l'editorial Sintra, ens el vam finançar nosaltres mateixos, però podem dir que estem molt satisfets dels resultants. A més, descobreix aspectes molt ambigus de la relació de l'Alemanya nazi amb la Generalitat i el govern de Madrid. No es van trencar les relacions amb Hitler fins al novembre, quan Berlín va reconèixer Franco i la Junta de Burgos; abans, però, a l'agost i el setembre, les primeres autoritats del país van rebre els vaixells de guerra alemanys que van arribar als ports de Barcelona i Tarragona, per repatriar els seus ciutadans.
Pau Lanao, a Salt.-El Punt 30/07/11-.
