Editorial Tramuntana Vermella Mail 31/01/2011
El 27-G representa una vaga de la dignitat a nivell de la pròpia iniciativa d’aquella gent treballadora que no va anar a treballar en el Principat de Catalunya, a Euskal Herria o a Galícia, com també tothom que es va mobilitzar a nivell del conjunt del Regne d’Espanya, en concentracions i en manifestacions, com ara la gran manifestació de Madrid, contra les contrareformes neoliberals, com ara la de les pensions, i contra el propi pacte social d’Estat entre les direccions burocràtiques de CCOO, UGT, CEOE i el Govern espanyol, uns nous pactes capitalistes de la Moncloa, un pacte social espanyol com exigència primordial de l’FMI i Brussel·les. Austeritat d’Estat per així intentar transmetre algunes garanties de pagament als compradors del deute públic i al mateix temps del deute a bancs estrangers, la majoria bancs alemanys i francesos, els quals van finançar la bombolla immobiliària i el malbaratament hipotecari dels anys 1996-2008.
Tot plegat, pecats immobiliaris que de fet comporten la intervenció més o menys immediata del Regne d’Espanya. En un procés de desgavell econòmic i enfonsament espanyol on hi juguen un paper determinant el governador del Banc d’Espanya i la gran banca hispana, la qual intenta desamortitzar la meitat de l’estalvi espanyol i banquinitzar les caixes d’estalvis. En aquest sentit, el dijous 3 de febrer acudeix a Madrid en inspecció econòmica ocular Àngela Merkel.
En el decurs d’aquesta inspecció prussiana , Zapatero rendirà honors de submissió política i social a aquesta autoritat representativa de l’Europa carolíngia que ens espolia i oprimeix, igual que a Grècia, Irlana, Portugal i altres estats perifèrics de la Unió Europea. Però, avui mateix, la Unió Europea està acollonida davant la hipòtesi d’una contaminació insurgent magribí i egípcia en aquests mateixos estats perifèriques.
.Davant l’enorme xifra oficial de desocupació laboral espanyola, que quasi arriba a cinc milions de persones desocupades, Zapatero escenificarà la pràctica d’aquestes exigències prussianes i bancàries en forma d’uns nous pactes de la Moncloa, on CCOO, UGT, CEOE i el Govern signen una contrareforma neoliberal generalitzada que destrueix definitivament l’Estat de Benestar en el Regne d’Espanya a partir d’una gran retallada de la Seguretat Social, la modificació del còmput de les pensions i la fixació a 67 anys de l’edat de jubilació.
.Aquest pacte social espanyol d’Estat significa unes retallades insostenibles, una disciplina de caserna i un terrible sacrifici patriòtic en un procés nociu irreversible vers l’enfonsament econòmic i social a nivell de la península Ibèrica, doncs el mateix passa a Portugal. Els sensors prussians i de l’FMI va detectar el passat mes de maig una cursa hispana d’enfonsament econòmic. I ara, després de vuit mesos de contrareformes neoliberals, el vicecanceller alemany adverteix que “el futur d’Europa exigeix disciplina”, molta disciplina de caserna prussiana com ara els efectes directes de la contrareforma espanyola en matèria de pensions, una de les ja abans esmentades exigències alemanyes en el decurs d’aquella moguda reunió del Consell de ministres d’Economia (Ecofin) els darrers 8 i 9 de maig. La crisi de la zona euro en el context grec, que amenaça igual que el d’Irlanda l’existència del propi euro, va desfermar totes les alarmes capitalistes internacionals davant la possibilitat d’un esclat irreversible de l’economia espanyola vers l’abisme, cosa que va provocar la intervenció política d’Obama i també del xinès Wen Jiabo, els quals van telefonar a Zapatero per comunicar l’advertència seriosa sobre el perill espanyol de fer petar el sistema financer internacional a causa del gran volum del deute públic i privat del Regne d’Espanya, que pateix els terribles efectes directes i col·laterals de l’escat de la bombolla immobiliària i la fi del ‘miracle espanyol’ que va promoure el crèdit de la banca estrangera. Aleshores es va escenificar una negativa parlamentària per part del PP mentre la formació de la burgesia nacional catalana acceptava les retallades neoliberals imposades que va posar a votació el PSOE. L’alarma s’instal·lava en els governs de la Unió Europea i en les empreses de l’Ibex 35. CiU va salvar els plans del PSOE d’ajustament, va mantenir Zapatero en el Govern i va estalviar a l’euro un episodi d’imprevisibles conseqüències. Però, van continuar les exigències neoliberals prussianes. El PSOE, espantat, va decidir prometre "l’oro i el moro" a les direccions burocràtiques de CCOO i UGT a fi d’aturar qualsevol repetició sindical d’una convocatòria comissionista i ugetista de la vaga del 29-S, que es va desbocar en una bifurcació de vaga política de masses contra el Govern i la gran patronal, especialment a nivell del Principat de Catalunya, on hi torna haver una important força obrera anarcosindicalista militant i un significatiu moviment assembleari de base revolucionària.
Rubalcaba, Rossell, Fainé i Duran han aconseguit el pacte d’Estat de la gran patronal amb CCOO i UGT. Gràcies a aquest pacte social, una catifa hispanoprussiana espera Merkel a Madrid. Un pacte social a partir de l’acceptació sindical de la jubilació als 67 anys, unes pensions rebaixades, unes caixes d’estalvis bancanitzades i en règim disciplinari, unes autonomies en el jutjat de guàrdia i en espera de presó en ferm, uns projectes energètics nuclears i ecocides, tot plegat en un context polític de consens bàsic entre el PP, el PSOE, el PNB, CiU, CCOO i UGT, mentre el govern Zapatero és assistit amb oxigen, sota el lideratge del ministre Rubalcaba enfront les turbulències electorals del proper mes de maig. Al mateix temps, les insurreccions socials del Magrib i d’Egipte sembla que escapen, de moment, al control imperialista occidental. Unes insurreccions de masses en la Mediterrània.
Editorial Tramuntana Vermella Mail 31/01/2011]
