Economistes neoliberals repeteixen incansablement que el sistema públic de pensions no és sostenible ja que no hi ha “suficients joves per a tanta gent gran”. “Obliden” que importa més el nombre de cotitzadors i la quantia de la seva aportació que l’envelliment de la població: la taxa d’atur, el nivell salarial, l’extensió de l’economia submergida, la qualitat de l’ocupació, el creixement econòmic i la productivitat són factors més rellevants per a la sostenibilitat del sistema públic de pensions que la piràmide d’edat.
La tristesa de les nostres pensions
El 71,75 de les pensions són inferiors a 1000€. El 58,5 inferiors a 600€.
La pensió mitja contributiva és només el 68% de la pensió mitja de la UE-15 .
La despesa pública en pensions és el 9% del PIB enfront del 12% de mitjana per a la UE-15.
Despesa per pensionista de 995 €, la més baixa de la UE-15.
Els eixos de la reforma:
Jubilació
Edat ordinària: Passa de 65 a 67 anys.
Temps mínim de cotització: S’àmplia de 15 a 20 anys.
Temps necessari per a accedir al 100% de la prestació: S’àmplia de 35 a 40 anys.
Augment del període de còmput per al càlcul de la prestació.
Subsidi d’atur per a majors de 52 anys: Augment de requisits i restriccions.
Pensió de viduïtat: Fins ara era incondicional per a parelles casades, això és independent de la renda familiar o que la persona supervivent tingués treball o no. Es pretén que només en cas de dependència es cobri la prestació.
A més la prestació d’invalidesa es farà dependre de les cotitzacions efectuades i perillen les penalitzacions per falta de mesures de seguretat laboral en els accidents.
Conseqüències
Ens consolidarem en la nostra pobra condició de d’estar a la cua de la UE-15 quant a les pensions:
Més pensions de mínims.
Més persones sense dret a una pensió contributiva.
Disminució d’entre un 20 i un 30% de les actuals prestacions de jubilació.
Reducció de les pensions de viduïtat, invalidesa i incapacitat.
Tots els treballadors i treballadores es veuen afectats. En el millor dels casos treballant dos anys més, i per tant cotitzant també dos anys més, i veient reduïda la seva pensió en no menys d’un 5% (el que passaria d’incrementar-se el període de còmput de 15 anys actuals a 20.
Però els col·lectius més afectats serien treballadors i treballadores precàries, immigrants, dones. L’augment dels anys de cotització requerits farà que moltes persones quedin fora del sistema contributiu de pensions.
No és negociable cap retallada en el sistema públic de Seguretat Social. Les pensions han de ser universals i millorar quantitativa i qualitativament. És possible fer-lo si garantim un augment de les cotitzacions: reduint l’atur, fomentant una ocupació de qualitat, millorant els contractes i eradicant la precarietat laboral.
Per a això només fa falta la voluntat política d’afavorir al conjunt de la població en comptes dels bancs i grans empreses.
Les Seccions Sindicals de CGT-Telefònica a Catalunya, conscients que la defensa dels nostres drets no només és un dret reconegut legalment, sinó un deure per als treballadors i treballadores anima a tota la plantilla a parar el dia 27 en la Vaga General convocada per CGT-Catalunya, CNT-Catalunya, Solidaritat Obrera i la COS.
CONTRA LES RETALLADES, VAGA GENERAL
Catalunya, gener de 2011.
http://www.cgtpv.org/local/cache-vignettes/L63xH64/arton547-506ec.jpgSeccions Sindicals de CGT-Telefònica a Girona, Lleida, Tarragona i Barcelona.