>>> Un article de Marat.
Mirant-li a vostè als ulls, treballador/a que encara no ha decidit com actuar o s’ha plantejat que no farà vaga el 29-S, veig en les seves actituds molts interrogants, algunes certeses preteses i massa renúncies.
Crec fermament que ningú no es derrota amb la força que un ho fa a si mateix.
Si hagués de buscar un punt d’inici davant de les seves resistències cap a la Vaga General del 29-S començaria per una de les "disculpes" més útils que he escoltat davant de l’esmentada vaga: "no sé per què la fan", com si aquest fan no l’inclogués a vostè ni s’hagués de preocupar per motius que l’afecten directament.
Veurà, en el meu ànim no està deixar-lo sortir-se per la tangent. Sóc de l’opinió que el mateix que ignora vostè els motius de tal aturada no tindrà l’inconvenient en dir-me, d’una tirada, l’alineació de la Selecció Espanyola dels últims 5 anys o en citar-me els 20 "personatges" més coneguts de "Sálvame", Dones i homes o "Supervivientes". Són aquestes qüestions més decisives que la seva situació econòmica, social i vital per als pròxims 30 anys?
Però, com la seva còmoda ignorància sobre els motius de la Vaga General continuaran intactes, he decidit acorralar-li i impedir que vostè s’escapi airosament i "dignament" per la porta de darrere. Si ho fa serà d’una manera menys honorable. Haurà de decidir entre deixar de llegir-me, i en la seva conducta quedarà pendent un motiu que haurà de disfressar davant de la seva pròpia consciència, o de continuar fent-ho.
Li facilitaré una sèrie de raons, molt més intel·ligents que les meves, que justifiquen el motiu d’anar a la Vaga General el 29-S (1). A les seves mans queda llegir-les o no i fins i tot la inventiva de no comprendre els presumptes "tecnicismes" que les justifiquen. Totes elles, i només en li facilito algunes, queden a la seva consideració. Si no les comprèn, busqui i pregunti. Sap vostè buscar-se els seus recursos quan li interessen.
No li he esmentat cap sindicat. Les notícies no tenen un altre "verí" que no sigui la dels mitjans de comunicació generalistes i, suposadament, "independents". Crec que no em jutjarà pamfletari pel que es refereix a les fonts emprades. Li recomano consultar les fonts d’experts del dret laboral, dels que no estan del costat del treballador. És significatiu l’ensurt que produeixen els seus comentaris (2). Em faci cas, llegeixi’ls. Com veurà, no faig un discurs sindical. Ningú no és capaç de forçar que un neci es converteixi en intel·ligent ni que un desclassat pensi en els seus drets. A les seves mans queda.
En tot cas, com desconfio de la seva voluntat d’informar-se, i crec que només m’està llegint perquè se sent provocat, li citaré una sèrie de raons exclusivament lligades a la Llei de Reforma Laboral i que considero que justifiquen àmpliament anar a la Vaga General i fer-ho no com a comparsa passiva sinó com a subjecte actiu de la seva pròpia destinació|destí com treballador:
1. - S’amplien les causes per acomiadar
2. - Es limita la tutela administrativa i judicial dels acomiadaments
3. - Es facilita l’acomiadament express per causes objectives, per eliminar els salaris de tramitació
4. - Aquests acomiadaments passen a estar subvencionats amb recursos públics
5. - En l’acomiadament objectiu, es rebaixa el termini de preavís i la indemnització en cas d’incomplir-se
6. - En legalitzar-se els acomiadaments, es perd el dret a l’estabilitat en l’ocupació, i es produeix una reducció substancial de la indemnització per cessació
7. -La reforma de l’acomiadament afecta sobretot els actuals treballadors fixos amb major antiguitat
8. -Davant de la mateixa situació en l’empresa, ha convertit en més barat acomiadar els treballadors que, simplement canviar-los l’horari o els dies de treball, o un trasllat a una altra localitat
9. - A la pràctica, l’aportació del Fogasa suposa que acomiadar als treballadors fixos costa el mateix que acomiadar als temporals
10- Es facilita la utilització de l’acomiadament express, sense causa i amb indemnització rebaixada, i sense abonament|adob de salaris de tramitació
11. - Se subvenciona la cessació d’aquests treballadors a càrrec del Fogasa. El ministeri admetrà expressament que la subvenció s’aboni encara que l’empresa reconegui que no té raons per a la cessació i l’acomiadament sigui improcedent.
12. - El finançament públic suposarà que l’acomiadament|comiat sense causa tindrà un cost per a l’empresa de 25 dies de salari per any de servei, en lloc dels 45 dies per any de l’acomiadament|comiat improcedent
13. -L’empresa tindrà capacitat per suprimir els drets establerts als convenis col·lectius sectorials
14. - s’amplia la capacitat de l’acord d’empresa per fixar un règim salarial inferior a l’establert al conveni del sector
15. - Es reconeix el poder de l’empresari per incomplir els drets establerts en els pactes i acords d’empresa
16. -Es podran tramitar acomiadaments|comiats col·lectius i objectius en les Administracions Públiques (els que creuen que seran més feliços si altres treballadors perden drets estan d’enhorabona)
Si els 16 punts que li he assenyalat li creen cert neguit li recomano que punxi vostè en la funció "descarregar" en l’enllaç que li adjunto (3). He d’assenyalar-li que encara que aquesta anàlisi hagi estat realitzada per CCOO, el que s’està dirigint a vostè no és afiliat ni d’aquest sindicat ni d’UGT (ni tan sols simpatitzant), ni "alliberat" sindical, aquest tema amb què sol fer vostè tanta demagògia, com si no existissin els empresaris "alliberats" de la seva obligació de crear ocupació.
Fins aquí no m’he sortit dels drets laborals, aquests que ja Magistratura de Treball no protegeix en cas d’acomiadament, ni l’Estatut dels Treballadors (mil vegades violat des de la seva aprovació).
Ara voldria referir-me a una cosa que no ha succeït encara però que està prevista. Em refereixo al pròxim "pensionazo". Li suposo esperançat amb la teva jubilació als 67 anys. S’acabarà fer-ho als 65. La qüestió és que ara parlen de que sigui als 67 (els empresaris demanen els 70 anys), de que el comput de la quantia a cobrar s’estableixi sobre els últims 20 anys de cotització i que no és segur que el cobri (4)
Miri que fins ara les fonts elegides no són enemigues del govern, tampoc de l’oposició de dretes, i molt menys de la patronal. Imagini com se li posaria el cos si llegís informació de gent que li tragués a vostè els colors.
Però l’esmentat tot l’anterior no em limito al seu desinterès sobre les coses que l’afecten personalment. Vaig molt més allà, ja que no és vostè d’aquestes persones a qui els interessa molt indagar en els motius d’una Vaga General per això que té ja preconcebuda la seva actitud. Coincideix vostè amb els diaris d’aquest règim de banquers-grans empreses-govern que van decidir quins serien els titulars que els seus mitjans de comunicació addictes posarien en capçalera un mes abans que la Vaga General es produís: "FEBLE RESPOSTA LABORAL A LA CRIDA SINDICAL A LA VAGA"
Pretenc donar resposta a això que jo anomeno la "prepolítica", de la que parteix tota la seva desconfiança a dir "compteu amb mi, jo vaig" i a cridar "fins aquí hem arribat". Respondré a aquestes primeres preguntes/afirmacions de qui no es preocupa pels motius de la Vaga General del 29-S sinó que ja ha decidit prèviament la seva actitud|postura "escèptica" o directament contrària:
§ La Vaga General no serveix per a res. Segurament no lluitar ni fer-la ha de servir per a molt més que la teva actitud negativa. Ara li explicaré algunes dades que crec són il·lustratives. "La vaga de 1988 es va saldar amb una victòria històrica (retirada de la reforma laboral i el govern va assumir reivindicacions ofensives dels treballadors). La vaga de 2002, com va sortir regular, només es va poder obligar a retirar un 80% de la reforma laboral. La vaga del 8 de juny contra el retall de sou dels funcionaris va ser un fracàs. En canvi la de Metro de Madrid va ser un èxit i no van poder aplicar-los el retall salarial" (5)
§ Aquesta és una vaga contra el govern socialista que ajudarà a portar a la dreta: a la dreta només la porta una política que, des d’una presumpta esquerra, defraudi als treballadors, traeixi els seus interessos i faci la política del capital. La gent prefereix l’original a la còpia i la seva decepció es transforma en frustració que el porta a disparar-se a un peu, elegint els qui faran una segona volta de rosca a la seva pèrdua de drets laborals i socials. En tot cas, és el Govern del PSOE el que li ha fet la feina bruta a la dreta.
§ La vaga general havia d’haver fet-se fa dos anys, quan va començar la crisi, perquè ara? Ja és tard: Fins a l’aprovació de la Llei de la Reforma Laboral, amb els seus progressius passis pel Congrés, el Senat i tornada al Congrés, en els quals el pacte amb la dreta nacionalista (CiU, el PNB) i les falques del PP l’han fet encara més antisocial, no s’havien produït les agressions que justifiquessin, per a la majoria dels treballadors, oposar-se a ella. Aprovada o no, una llei pot tombar-se al carrer, si hi ha voluntat per a això. La tenia vostè quan va començar la crisi a finals de 2007 i el 2008 i 2009?
§ Els sindicats CCOO i UGT són uns traïdors. Aquesta vaga és per defensar els seus privilegis. M’alegra enormement comprovar la seva combativitat esquerrana i conscienciada per a la lluita. Sabrà vostè llavors que aquesta vaga està també convocada per CGT i el sindicalisme alternatiu (Cobas, Coordinadora Sindical de Madrid, Sindicat Unitari, Alternativa Sindical de Treballadors, Plataforma Sindical, Moviment Assembleari de Treballadors de la Sanitat (MATS), ….Crec que aquests sindicats no són precisament uns privilegiats. En tot cas, aquesta no és una Vaga General ni tan sols sindical. És una vaga de tota la classe treballadora, pels seus drets, la seva dignitat i la seva supervivència material.
§ En altres països europeus porten moltes vagues i no han pogut tirar a baix les lleis anti treballadors: Cert però aquesta no és una lluita clàssica dels treballadors. Es produeix en un context de crisi econòmica estructural, aguda, profunda i llarga del capitalisme. La seva estratègia és llarg termini. Pretén acabar amb tots els drets històrics adquirits pels treballadors al llarg de més d’un segle (protecció davant de l’atur|aturada, condicions dignes de treball, salari just, pensions, sistema públic de salut…) per recuperar els seus beneficis a la nostra costa. Només una lluita a escala europea (la Confederació Europea de Sindicats ha cridat a una mobilització a tot Europa el dia 29 de setembre), fins i tot mundial, perquè la crisi ho és, i sostinguda en el temps pot tenir oportunitat de parar els cops, recuperar la iniciativa que els treballadors no hem tingut en aquests anys de la crisi i canviar les polítiques dels governs, doblant, al seu torn, el braç als empresaris. El dia 29-S no s’acaba res. Comença tot.
§ Quan passi la crisi es recuperaran els drets ara perduts: Res més fals. L’estratègia de sortida de la crisi per part de les grans empreses i la banca passa per créixer a la nostra costa i obrir noves àrees de negoci on ara estàvem protegits pel públic (privatitzacions de la sanitat, l’ensenyament, les pensions, les Caixes d’Estalvis…). Si no lluitem, res no serà igual a com era fins ara. Ja no ho està sent i ho estem permetent en no lluitar.
§ A nosaltres no ens afectarà. En tot cas, als nostres fills: A Espanya l’atur juvenil assoleix el 40% ara però el global supera el 20% i està omplert d’homes i dones de més de 40 i 50 anys. No afectarà els joves demà, com a possibilitat. Ens afecta totes les generacions ara com a realitat. I el retall de protecció sanitària, l’esgotament dels períodes de cobertura de la desocupació, els desnonaments d’habitatges s’estan donant ja.
§ Jo voldria anar a la vaga però temo perdre la meva feina o que em descomptin el salari del dia treballat si vaig a ella: el que vostè perdrà si no lluita és molt més. Ara mateix hi ha un miratge de recuperació lleu que s’esgotarà en els pròxims mesos, accentuant-se la crisi, les polítiques d’austeritat, els retalls socials i l’atur. Els "experts del FMI, del Banc Central Europeu, del Tresor dels Estats Units admeten que l’economia s’està frenant de nou. A les seves mans està practicar la política de l’estruç, salvar la "seva" situació personal el 29-S i sucumbir dins d’uns mesos o contribuir a demostrar el govern, la banca i les empreses que no permetrem que ens continuïn aixafant i que hauran de frenar les seves polítiques antisocials.
§ La vaga no serveix perquè la crisi és molt profunda i no hi ha sortida: Sí, la crisi és molt profunda i ho serà molt més però no ens afecta tots per igual. Aquesta és una crisi en la qual els rics es fan més rics, els treballadors es fan més pobres i les classes mitjanes són en procés d’anar extingint-se. A Espanya n’hi ha ara 16.000 rics més que el 2009 amb un patrimoni superior als 800.000 euros. No se’ls els grava amb impostos, se’ls permet viure sense aportar la seva solidaritat amb els que menys tenen. Santander, Telefónica, Endesa i BBVA durant el primer trimestre de l’any 2010 van obtenir un benefici superior a tot l’estalvi previst per a aquest any amb l’ajust anunciat pel Govern espanyol. No falten els diners. El que falla és redistribució social. Aquesta crisi l’estem pagant els treballadors i les famílies principalment.
§ Aquesta és una vaga política (argument dels senyors de dretes). Sens dubte. És una política determinada d’un govern, secretament desitjada per l’oposició majoritària i al dictat dels interessos de qui desitgen que no ens fiquem en política (els privilegiats) perquè per decidir la que ha de fer-se ja estan ells. Només que les seves polítiques ens afecten directament a la gran majoria de la societat i és lògic que alguna cosa hàgim de dir sobre això. I fins i tot que ens neguem que pretenguin imposar-nos els seus privilegis contra els nostres drets.
Crec que he resumit les seves principals excuses per fer d’esquirol contra els seus companys de treball que sí que faran vaga. Ara la pilota queda a la seva teulada. La seva presumpta ignorància ara és menor i no el disculpa en cas d’actuar. Si, malgrat tot, és vostè dels que pensen que cada un té que anar al seu, que és millor apropar-se a aquell que té, fer ús del seu "dret a treballar" el dia 29-S, no se sorprengui si els altres intentem impedir-li-ho. El seu suposait dret a ser un esquirol és la via per la qual el seu patró arrabassa els seus drets als seus companys.
NOTES:
(1)http://www.boe.es/boe/dias/2010/06/17/pdfs/BOE-A-2010-9542.pdf
http://www.elmundo.es/mundodinero/2010/08/25/economia/1282746727.html
http://www.elpais.com/articulo/economia/Senado/aprueba/reforma/laboral/elpepueco/20100825elpepueco_2/Tes
http://www.20minutos.es/noticia/797080/0/senado/reforma/laboral/
(2)http://www.todoexpertos.com/categorias/humanidades/derecho/derecho-laboral/respuestas/2433943/despido-tras-la-nueva-reforma-laboral
(3)http://www.1mayo.ccoo.es/nova/NBdd_ShwDocumento?cod_primaria=1185&cod_documento=3499
(4)http://www.elconfidencialdigital.com/Articulo.aspx?IdObjeto=17985
http://www.escolar.net/MT/archives/2010/02/el-pensionazo-inexplicable.html
http://www.elpais.com/articulo/economia/claves/reforma/pensiones/Gobierno/elpepueco/20100129elpepueco_8/Tes
(5)http://asaltarloscielos.blogspot.es/1284467280/argumentos-sobre-la-reforma-laboral-y-la-huelga-general/ http://asaltarloscielos.blogspot.es
>>>> Article extret de Kaosenlared. Font: Asaltarloscielos.blogspot
