A TOTS ELS TREBALLADORS I LES TREBALLADORES
Al CONJUNT DE LA CIUTADANIA
CRISI! DE QUI? PERQUÈ?
REFORMES, QUI LES APLICA I QUI LES PATEIX?
Perquè no podem quedar-nos impassibles davant aquesta ofensiva dels polítics i el capital amb reformes laborals que defensen la reducció i les congelacions salarials, l’abaratiment de l’acomiadament fins a aconseguir que sigui lliure i gratuït; allargar l’edat de jubilació i la possibilitat d’incomplir allò acordat en els convenis col·lectius.
Perquè no hem de consentir més retallades socials com la pèrdua de poder adquisitiu de les pensions, l’eliminació de les ajudes a les persones grans dependents, o la privatització i retallades en la sanitat. Perquè diuen que hi ha una crisi que nosaltres no hem creat i que, en tot cas, és producte de la seva organització de la societat, entenem que els que l’han provocat han de pagar els seus excessos, de la mateixa manera que els especuladors de l’habitatge i els explotadors agrupats sota les sigles de les organitzacions empresarials del sistema han de fer-se càrrec de la seva crisi i no els treballadors i treballadores, ja que aquests no són els responsables i mai han tingut accés als mitjans de control social.
Els treballadors i les treballadores, la ciutadania, en general, no tenim possibilitat de decidir sobre les nostres vides i se’ns considera com a objectes, gairebé sempre obedients del que decideixen els poderosos i ordenen els polítics encarregats d’aplicar les lleis i desitjos dels primers. Mentre, els que segueixen guanyant milionàries quantitats de diners: bancs, grans fortunes, paràsits intermediaris, etc, no pateixen cap tipus de crisi.
Aquesta “casta” a través dels seus empleats, els polítics, imposen normes (decrets i lleis) i subvencions que sempre afavoreixen als qui més tenen. És significatiu que a través dels mitjans de comunicació sempre al servei dels seus amos, el capital, es publiquen manifestacions, sobretot dels polítics que ara no estan en el poder, exigint als qui ara sí tenen la poltrona, que cal fer més retallades socials i que s’havien d’haver aplicat fa dos anys (CIU i PP).
I és que la incultura, el consum i l’aborrallonament que es projecta a través de la “caixa” i amb para-sols com els èxits esportius i l’espectacle vergonyós d’estatuts i tribunals constitucionals, estan fent tal efecte en els ciutadans que no s’analitza quin és l’abast o qui són els responsables de la situació actual social i laboral.
En aquests moments:







No podem ser còmplices de tots aquests excessos. Avui la lluita continua, des de la base obrera, des dels barris, des de l’assemblea i el respecte tant a l’individu com a la decisió col·lectiva lliurement adquirida, la mobilització al carrer i en els llocs de treball, fins i tot en aquestes vagues que els sindicats oficials, fortament desprestigiats, han convocat una aturada General pel 29 de setembre amb la qual, com en moltes ocasions anteriors, només tracten desesperadament de salvar la cara perquè mai s’enfronten al sistema que nodreix els seus costosos aparells, provocant desil·lusió i sufocant les lluites. Davant aquesta situació els/les treballadors/es organitzats/des en un sindicalisme no claudicant proposem i reivindiquem altres plantejaments:











En definitiva, la justícia social.
Són plantejaments que compartim els convocants i altres gents que lluiten contra aquest capitalisme voraç des d’altres perspectives alternatives, ecologistes i educatives que conformen l’anhel d’una societat llibertària , més justa , igualitària i lliure, on imperi la democràcia directa –no delegada-, l’autoorganització i l’economia posada al servei del ben comú.
Enfront d’aquesta fal·làcia de la crisi, que no és més que una altra volta de rosca perquè els capitalistes i els seus servidors obtinguin més beneficis mentre pretenen que paguem els seus excessos, la seva corrupció i la seva cobdícia, els treballadors/es hem d’unir-nos. L’anarcosindicalisme és una eina de lluita vàlida per arribar a crear una societat nova; és, sí, una alternativa de present imprescindible i a la qual no renunciarem perquè, companys i companyes, el nostre futur i el de les següents generacions depèn que avui i demà siguem capaços de mantenir la veritable força dels treballadors, la unió i la lluita en el treball i al carrer.
Que l’atur general del dia 29 de setembre tingui continuïtat amb altres aturades i mobilitzacions fins a aconseguir, com a mínim, la retirada de la reforma laboral i les retallades socials.
MANIFESTACIÓ 18 DE SETEMBRE
12.00 hores - Plaça Universitat, Barcelona
CGT, CNT (Joaquín Costa) i Solidaritat Obrera